L'altre dia vaig tenir oportunitat de veure "La Mòmia. La tomba de l'emperador Drac." i em vaig avorrir molt. No és que la saga de La Mòmia siguin unes grans pel·lícules però les dues primeres eren distretes i, a estones, divertides, amb un dolent molt dolent que realment podia inquietar bastant (una gran actuació d'Arnold Vosloo, el vertader descobriment de la saga).
En aquesta tercera entrega substituim la simpàtica Rachel Weisz per una correcta Maria Bello i repeteixen paper en Brendan Fraser i en John Hannah que perden protagonisme enfront del fill O'Connell que ha deixat de ser el nen de la segona part per convertir-se en un jove rebel, amb la qual cosa desapareix la ironia i els desastres dels personatges d'en Fraser i Hannah no figurin.
Tot això i el fet que el dolent, és a dir la Mòmia, no ens espanti ni ens provoqui cap emoció ni tansols sigui un dolent com cal, fa que la pel·lícula sigui immensament avorrida, insulsa i estúpida i que ni la presència de Jet Li i Michelle Yeoh pugui salvar-la. Potser el nou director, en Rob Cohen (XXX, The Fast & The Furious) enlloc d'Stephen Sommers, no va saber captar l'esperit inrònic i trapella de la saga.
Tot això i el fet que el dolent, és a dir la Mòmia, no ens espanti ni ens provoqui cap emoció ni tansols sigui un dolent com cal, fa que la pel·lícula sigui immensament avorrida, insulsa i estúpida i que ni la presència de Jet Li i Michelle Yeoh pugui salvar-la. Potser el nou director, en Rob Cohen (XXX, The Fast & The Furious) enlloc d'Stephen Sommers, no va saber captar l'esperit inrònic i trapella de la saga.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada