diumenge, 20 de desembre del 2009

El erizo



L'altre dia vaig anar a veure L'elegància de l'eriçó, bé, de fet vaig anar al cinema sense saber què veure i ens vam decidir per aquesta perquè semblava la millor opció de la cartellera.

Fa temps que em vaig llegir el llibre i la veritat és que no em va entusiasmar especialment així que vaig entrar una mica escèptic, a més havia sentit alguna crítica no massa bona de la pel·lícula (encara que no faig gaire cas de les crítiques). Quan va començar em va avorrir mortalment i la nena es fa encara més odiosa que en el llibre, per sort quan apareix la portera i el senyor Ozú la cosa canvia i es fa més amena i interessant i arriba al final deixant-te més bon gust de boca.

En definitiva, és una adaptació bastant bona tot i que, naturalment, es queden molts personatges i situacions pel camí però les pel·lícules basades en llibres crec que s'han de mirar amb certa distància de l'original perquè són llenguatges diferents i mai trobarem una adaptació 100% fidel, però sí que han de saber captar l'essència i crec que en aquest cas així és.

divendres, 11 de desembre del 2009

Cinema en català


Foto Google

Reflexions entorn a la llei de cinema català:

De debò és tan greu que hi hagi la meitat de pel·lícules en català a la cartellera?
No és molt ridícula la quota del 8%?
S'han d'establir quotes per defensar el que és un dret reconegut a la Constitució?
Què prima més als exhibidors catalans, els diners o la cultura?
El cinema en català ha de ficar-se en un gueto com volen els exhibidors?
De debò perjudicarà al sector que hi hagi pel·lícules en català?
Per què la gent no va a veure cinema català?
Per què la gent no va a veure cinema en català?
No serà, senyors exhibidors, que no se'ns dóna l'oportunitat?
Què passarà si un dia decideixen no doblar mai més cap pel·lícula i totes s'exhibeixen en versió original subtitulada?
No va sent hora que el cinema també estigui normalitzat? (A ningú l'escandalitza que es publiqui un llibre en català i al mateix temps en castellà)
No va sent hora poguem viure en català a Catalunya?
Haurem de fer un referèndum també per això o quan ens toquen la butxaca ens passem el català pel forro?

Jo no vull cinema en català, jo vull cinema en versió original subtitulat al català i vull cinema català ben fet i entretingut.

dimarts, 8 de desembre del 2009

Buscando a Eric



Potser m'estic tornant massa crític però la nova pel·lícula de Ken Loach (el director de Lloviendo piedras) no m'ha entusiasmat, de fet, em va avorrir bastant.

Certament està ben dirigida i trobem els personatges de carrer, els treballadors, els que no sortirien mai en una pel·lícula, amb els seus problemes vulgars i intrascendents. Però en aquesta ocasió, els problemes es tornen massa evidents, massa previsibles i la resolució del tot obvia i de final feliç de conte de fades. Bé, perquè és això el que tenim a Buscando a Eric, un conte de fades modern situat en un barri suburbial de Manchester, amb una blancaneus convertida en un carter castigat pels problemes i els errors del passat, una fada madrina amb la cara barbuda d'Eric Cantona, l'ex-futbolista (que també és productor del film), els ratolins que són els fills del carter i el príncep que en aquest cas és l'antiga dona del carter a qui mai ha oblidat a pesar d'haver-la deixat. I molts personatges secundaris estrafolaris.

Tot plegat massa surrealista per creure'ns res del que veiem a la pantalla de tal manera que quan arribem al final, s'agraeix.

Si més no, és la meva opinió.