dissabte, 28 de febrer de 2009

Back to Sahara



Dimarts 3 de març a les 19.30 h al Cinema Truffaut. Entrada lliure

Aquest mes es projecta Back to Sahara d’ Arnau Oriol i Joanot Cortès (Girona- Anglaterra -Sàhara Occidental) 50 min

Fa 15 anys que una expedició d'arqueòlegs i antropòlegs de la Universitat de Girona viatgen als territoris alliberats del Sahara Occidental per trobar, identificar i estudiar el llegat prehistòric d'una civilització nòmada desapareguda.

En el darrer any, un contingent de soldats de la ONU en missió de pau al Sàhara Occidental han realitzat actes vandàlics contra aquest patrimoni, pintant amb spray blau a sobre de pintures rupestres i gravats prehistòrics.

Organitza: ARPAGI, Museu del Cinema i Cinema Truffaut.

divendres, 27 de febrer de 2009

Che. Guerrilla



Avui s'estrena la segona part de Che, el argentino, la fantàstica pel·lícula de Steven Soderbergh protagonitzada per Benicio del Toro amb Jorge Perugorría, Demián Bichir, Santiago Cabrera, Elvira Mínguez, Edgar Ramirez, Catalina Sandino Moreno, Óscar Jaenada i Rodrigo Santoro, entre un extens repartiment.

En aquesta ocasió es segueix la figura del Che després de la Revolució cubana i quant està en el seu punt més alt de popularitat, moment en que decideix desaparèixer de Cuba sense que ningú sàpiga on és.

Life on Mars



Ja està a la venda la primera temporada de la sèrie d'èxit de la televisió britànica que barreja la ciència-ficció, els viatges en el temps amb les trames policíaques i tot envoltat de bona música rock, només cal tenir present que la cançó principal és de David Bowie.

La sèrie, que va aconseguir els premis Bafta i Emmy com a millor sèrie dramàtica, aviat serà adaptada per una televisió espanyola (cal? perquè no emeten l'original?) situant l'acció al Madrid de 1979.

De què va?

L'inspector detectiu en cap de policia de Manchester, Sam Tyler, és atropellat per un cotxe l'any 2006, quan es desperta es retroba a l'any 1973 on treballa per a l'antiga policia de Manchester i sota les ordres d'un altre inspector detectiu en cap.

Durant tota la sèrie es manté l'interrogant de si Sam ha viatjat realment en el temps fins el 1973, està a l'any 2006 en coma després de l'accident o és un desequilibrat mental que efectivament viu en el 1973.

dijous, 26 de febrer de 2009

Señales del futuro



Señales del futuro és un inquietant thriller amb elements de ciència-ficció dirigit per un dels cineastes més destacats del gènere, Álex Proyas, director de pel·lícules com Dark City, El cuervo o Yo, Robot.

El repartiment està encapçalat per Nicolas Cage, Rose Byrne, Ben Mendelsohn (Austràlia) i els nens Chandler Canterbury (El curiós cas de Benjamin Button) i Lara Robinson.

De què va?

Any 1959. Durant la inauguració d'un nou col·legi, els estudiants guarden en una capseta que ha de ser enterrada en motiu de la inauguració, diversos objectes. Lucinda, una de les nenes, guarda un paper en el qual ha escrit estranys números.

Cinquanta anys després, la càpsula del temps és desenterrada i Caleb (Chandler Canterbury), el fill de John Koestler (Nicolas Cage), un professor d'astronomia vidu, rep la misteriosa nota de Lucinda. John descobrirà de seguida que aquests números amaguen prediccions esgarrifoses, algunes de les quals ja han succeït mentre que altres encara no. A poc a poc, començarà a adonar-se que el descobriment no és casual i que ell i la seva família juguen un paper fonamental en els importants esdeveniments que estan a punt de produir-se....

A priori

Sembla interessant, sobretot pels amants de la ciència-ficció apocalítica. El que em fa més por és el tema dels nens i de la família, que tornarà a ser, com en totes aquests films, una exaltació als elements familiars tradicionals.

S'estrena el 8 d'abril.

divendres, 20 de febrer de 2009

Angelina Jolie a Salt



No, no és que Angelina Jolie visiti Salt, que ja agradaria a més d'un i més d'una, no. Angelina serà la protagonista de la pel·lícula d'espies Salt que segueix els passos d'Evelyn Salt, una oficial de la CIA que en realitat és una agent doble de la KGB, a la que anomenen "durmiente" i que serà "despertada" amb l'encàrrec d'assassinar al president dels Estats Units.

Jolie estarà acompanyada per Liev Schreiber que interpretarà al seu cap en la CIA.

El film estarà dirigit per Phillip Noyce (Joc de patriotes).

dijous, 19 de febrer de 2009

Los abrazos rotos

Ho tornarà a aconseguir Pedro Almodóvar?

A jutjar pel primer trailer de promoció del film, em sembla molt que sí, que serà la pel·lícula espanyola de l'any.



Los abrazos rotos s'estrena el 18 de març i està protagonitzada per una Penélope Cruz en ple esplendor, i per Lluís Homar, José Luis Gómez, Lola Dueñas, Ángela Molina, Rossy De Palma, Carmen Machi, Blanca Portillo, Chus Lampreave, Dani Martín, i Kiti Manver. Un repartiment de luxe i gaudi total.

La història gira en torn a un escriptor que recorda l'accident en el que va perdre la vista i la dona que estimava.

dimecres, 18 de febrer de 2009

The Broken



Què passaria si el que més por ens fes no fos res extern a nosaltres sinó, nosaltres mateixos?

Aquesta és la interssant premissa del segon llargmetratge de Sean Ellis després de Cashback (que li va valdre una nominació al Òscar, és The Broken, protagonitzada per Lena Heady (“300” i "Terminator: les cròniques de Sarah Connor"). THE BROKEN va aconseguir el premi a la millor fotografia en el Festival de Sitges en 2008.

De què va?

Gina McVey, jove radiòloga d'un important hospital londinenc, va a la festa d’aniversari del seu pare, John. Entre els convidats es troba el seu nuvi Stefan, el seu germà Daniel i la núvia d'aquest, Kate. Durant el sopar, mentre xerren animadament, un gran mirall de paret es trenca sense motiu aparent provocant l’aparició entre els assistents d'una tensió inexistent fins a aquell moment.
L'endemà, de camí a casa, Gina creu veure en el carrer a una dona que, sorprenentment se sembla molt amb ella. Esglaiada, decideix seguir-la fins al seu apartament, on, al trobar la porta oberta, descobrirà horroritzada una fotografia del seu pare amb aquesta altra dona, un doble perfecte de si mateixa. A partir d'aquest moment, la paranoia s'apodera d'ella i començarà a dubtar fins i tot dels seus propis familiars.

A priori:

Una proposta inquietant i prometedora

Data d'estrena prevista:

27 de febrer

Un instante preciso



Jorge Drexler en la intimitat. Un instante preciso, aquest és el títol suggerent del documental que es va presentar a la Sala Verdi Park el passat 5 de febrer i que es podrà tornar a veure el 20 de març a la Casa América de Barcelona. Tv3 també té previst emetre'l, però encara sense data, imagino que quan hagi acabat la seva presentació per a tots els centres culturals llatinoamericans.

El documental, dirigit per Manel Huerga, retrata l'artista uruguaià durant la gira que va fer per Catalunya l'any 2007. Les imatges del documental són "robades", segons explica el mateix Drexler, doncs a ell, posar-se davant de la càmera no li agrada gens i ha preferit que la càmera el seguexi però sense involucrar-se en la seva vida professional.

Podeu veure més informació d'aquest documental al web de l'Ajuntament de Barcelona o, si no teniu ganes de bucar-lo, ja ho he fet jo per vosaltres i només cal que cliqueu en el següent enllaç: Bcn 16:9

dimarts, 17 de febrer de 2009

La paròdia arriba al cinema espanyol


Scary Movie
?

Disaster Movie
?

Epic Movie
?

Superhero Movie
?

No!


Spanish Movie!!!



Aquest és el suggeridor títol per al debut del realitzador Javier Ruíz Caldera que seguirà l'estel·la dels germans Wayans i dels títols abans esmentats i que comportarà el renaixement del cinema de paròdia a l'Estat espanyol després de mítiques pel·lícules com "El Ete y el Oto".

En aquest cas els films parodiats són, com no, espanyols, així podrem veure gags sobre Volver, El orfanato, Los otros o Alatriste.

El rodatge comença la setmana vinent a Barcelona durant 9 setmanes i comptarà amb la participació de Alexandra Jiménez, Carlos Areces, Silvia Abril i Joaquín Reyes.

Ai! Quin perill de pel·lícula! Però el pitjor de tot és que segur que serà un éxit de taquilla!

diumenge, 15 de febrer de 2009

Streetfighter: la leyenda



Els amants de les adaptacions dels videojocs estan d'enhorabona doncs el dia 27 de març arriba a les pantalles l'esperada adaptació de Streetfighter.

La pel·lícula se centra en un dels personatges de la saga, la Chun-Li, interpretada per Kristin Kreuk (la Lana de Smallville). Altres intérprets són Chris Klein, Moon Bloodgood, Michael Clarke Duncan, Robn Shou i Neal McDonough. Taboo, un dels membres del grup pop The Black Eyed Peas, intepreta a Vega, un temible assassí.

De què va?

Quan es una nena, Chun-Li veu com el seu pare és segrestat. Deu anys després reb la visitia de Gen, un antic delinquent reconvertit en defensor dels dèbils que li revelarà que el seu pare és en mans de Bison, un perillós criminal. Gen s'ofereix a entrenar la Chun-Li per què es pugui enfrontar a Bison i rescatar el seu pare.

A priori:

No em busqueu en els cines on la facin

dissabte, 14 de febrer de 2009

Cadillac Records



CADILLAC RECORDS, que s'estrena el proper dia 20 de febrer és la nova pel·lícula protagonitzada per una Adrien Brody que encara està a l'espera de l'estrena de Manolete. En aquest film interpreta a Leonard Chess, creador del segell discogràfic Chess Records. L'acompanyen en el repartiment Jeffrey Wright, Columbus Short, Mos Def i Beyoncé Knowles.

De què va?

CADILLAC RECORDS explica el sorgiment del segell discogràfic Chess Records i els seus artistes. En aquesta història de sexe, violència, competència i rock & roll ambientada en els anys 50 a Chicago, el film segueix les excitants, encara que tormentades vides, d'algunes de les llegendes de la música d'Estats Units, incloent a Muddy Waters, Leonard Chess, Little Walter, Howlin Wolf, Etta James i Chuck Berry.

A priori

Una bona proposta exclusivament per als amants de la música de la década de 1950 i de biopics de vides de músics tormentats.

divendres, 13 de febrer de 2009

Estrena de la setmana: The reader



Avui s'estrena The Reader, la pel·lícula que li ha valgut tots els reconeixements a Kate Winslet per la seva interpretació amb el premi Bafta, el Globus d'Or i la nominació als Oscar.

Recordem que The Reader és la nova pel·lícula de Stephen Daldry, el director d'excel·lents films com Billy Elliot o Les hores, i està basada en la novel·la de Bernhard Schlink.

The Reader és una molt bona proposta per anar a veure aquest cap de setmana.

dijous, 12 de febrer de 2009

La Duda


(Aquest cartell és infinitament millor que l'espanyol)

Quan vaig veure el trailer d’aquesta pel·lícula en el cine per primer cop, em va semblar una proposta interessant per l’argument i pel repartiment, i no em vaig equivocar. De fet, també ha ajudat una mica el comentari que li dedica en Jordi al seu Paranoia 68 perquè em decidís a veure-la.

Com en Jordi, tampoc explicaré el seu argument, només diré que sí, és una pel·lícula d’escoles religioses i convents però amb una història i uns diàlegs prou interessants i intensos com perquè te n’oblidis que veus monges i capellans.

Bàsicament és una pel·lícula de 3 actors: la Meryl Streep en un personatge que li escau d’allò més (es fa difícil veure la mateixa actriu que va interpretar El diable es vesteix de Prada) i amb una interpretació més que correcte; en Phillip Seymour-Hoffman que està impecable, tot i que penso que no és de les seves millors interpretacions i no s’acaba de trobar a gust amb el personatge; i la Amy Adams, per mi la millor dels tres, amb una interpretació continguda i unes expressions del seu rostre que reflexen totes les emociones per les que passa el personatge.

Els altres personatges són per omplir, a excepció de la mare del nen que surt poc, però que és molt important pel desenvolupament final de la història.



Tota la història es pot resumir en una cosa: el duel de poder entre dues persones, la germana Aloysius (Streep) i el pare Flynn (Seymour). Un que no li dóna massa interès al poder, però que el practica (es veu a l’escena del despatx de la monja) i ella que vol ser el punter de l’escola, vol tenir tot el poder i per això s’enfrontarà a qui calgui. Es vislumbra en aquest fet un passat en el personatge d’ella que, per desgracia, no està més desenvolupat en la història i que podria haver donat molt de joc.

El director John Patrick Shanley, fa una bona direcció d’actors, com he dit, bàsicament és una pel·lícula d’actors, però es permet el luxe de donar-nos pistes contínuament del sentiment dels personatges mitjançant l’ús de la càmera, amb picats i contrapicats. Hi ha un moment molt aclaridor d’aquesta lluita de poder de que parlava i no es fa servir cap paraula: l’Streep està al seu despatx i la veiem des de dalt i ella s’obliga a haver de baixar la mirada, com si mirés una cosa sense importància, amb l’orgull de sentir-se poderosa, temuda, i acte seguit veiem en Seymour entrant a l’escola amb l’angle de la càmera molt baix mentre ell s’obliga a mirar cap a les altures on descobrim un vitrall amb la representació de Déu, el símbol de “l’ull que tot ho veu”. Una clara indicació del que vindrà a continuació. Una gran metàfora visual.

Després també farà servir la càmera per expressar més coses, com quan l’Streep entra dins l’escola després de parlar amb la mare del nen i sent tanta tortura interior i tenim la càmera en un pla inclinat, com ho està ella fins que aconsegueix arribar al seu despatx i llavors la càmera s’estabilitza igual que el personatge que ha arribat als seus dominis i torna a ser forta.

Hi hauria moltíssimes més coses a analitzar però no em vull estendre més, només acabaré dient que és una molt bona proposta per anar al cinema.

Notícia bomba!



El mes passat parlàvem de la nova pel·lícula protagonitzada per Kevin James, Superpolícia. I si ve ja ens semblàva, a priori, una astracanada, ara va i li canvien el títol per fer-la encara més un producte de tercera B regional per llogar directament en dvd un diumenge avorridíssim en que plogui molt i no puguis sortir de casa i tinguis ganes de torturar-te.

Bé, el nou títol, més original encara que l'anterior, és Superpoli de centro comercial. I per si no havia prou, la seva estrena s'ha avançat al 27 de març. Aquí ho deixo.

dimecres, 11 de febrer de 2009

RockNRolla



No sóc gens amant de les pel·lícules de mafiosos, gànsters, crims, baixos fons, drogues, etc., no, prefereixo uns altres gèneres. Però de tant en tant sorgeix una pel·lícula d'aquest estil que em pica la curiositat per algun motiu concret com pot ser el director o l'actor o vés a saber què. Un d'aquests exemples va ser Snach, cerdos y diamantes, del director Guy Ritchie, i que em va sorprendre i agradar molt. Llavors aquest director es va casar amb la Madonna i ja sabem què va passar: fracàs darrera fracàs.



Aquest gener es va estrenar RocnRolla, la nova pel·lícula de Ritchie, i em va tornar a interessar la proposta perquè em semblava que tornava a l'estil de Snatch i pel repartiment tant interessant que té començant pel guapíssim Gerard Butler i seguint per Thandie Newton, Tom Wilkinson, Tom Hardy, Jeremy Piven i Idris Elba, entre molts d'altres.


(Murmullos, 1-2 i Bob el guapo)

Doncs bé, m'he divertit molt amb ROCKNROLLA, m'ha fet passar una estona molt agradable amb girs constants i divertits de guió i algunes escenes realment molt ben aconseguides, sobretot les protagonitzades pels tres personatges principals: Murmullos, Unodos i Bob el guapo, l'escena de ball entre aquests dos últims mentre surten els crédits és memorable.

La pel·lícula, però, té alts i baixos: el millor, com dic, les escenes i tot el que els passa al trio protagonista, especialment la divertida interpretació de Gerard Butler; els baixos, les escenes de Tom Wilkinson amb el rus (tot i que Wilkinson està magnífic en el seu paper); i el regular, però amb molta tensió eròtica, totes les escenes en que surt la Thandie Newton.

En definitiva és una proposta interessant per passar una bona i divertida estona amb aquesta història de baixos fons, d'especulacions immobiliàries, corruptel·les, problemes familiars i un cert toc de crítica a la nostra societat.

Segon lliurament de la Mostra de Cinema Africà



Avui dimecres 11 de febrer a les 8 del vespre, al Museu del Cinema i amb l'entrada lliure, torna al Museu del Cinema la mostra de cinema africà amb el documental Une visite à Ali Farka Toure (Una visita a Ali Farka Toure) de Marc Huraux (França, 2000)

El bluesman del desert, com se'l coneix a Occident, ens arrossega fins a la seva pròpia història, és a dir, una geografia molt específica: el nord de Mali, al llac del Níger, entre la sorra i el riu. En aquest univers màgic, des d'on sempre s'han fet pobles i cultures, és d'on Ali Farka Toure extraurà veritablement la seva inspiració musical: a les fonts tradicionals s'agregaran el soul i el blues americans per donar naixement a un gran músic internacional que ha sabut romandre fidel als seus orígens.

Organitza: Museu del Cinema i Aliança Francesa

dimarts, 10 de febrer de 2009

Un altre retorn: John Carpenter



John Carpenter, el veterà especialista en cinema fantàstic, absent de les pantalles des de 2001, data en la qual va rodar Fantasmes de Mart, que va ser un sonor fracàs.

Ara, Carpenter té previst dirigir The Ward, un film del que es coneixen molt poques dades. De moment, la productora independent Echo Lake ha avançat que es tracta d'una història de fantasmes, i que estarà protagonitzada per Amber Heard, l'actriu principal de Rompiendo las reglas. Heard interpretarà a una dona que ha estat internada en un manicomio.

dilluns, 9 de febrer de 2009

I nou treball també per Jake Gyllenhaal


Jake Gyllenhaal protagonitzarà una pel·lícula, encara sense titular, sobre la colonització de la lluna. El film estarà produit i dirigit per Doug Liman, inicialment Liman va escriure el guió però després han ficat mà un bon grapat de guionistes i ara ha estat contractat Ken Nolan, per a tornar a reescribir aquest projecte. Ja veurem si tantes mans donaran bon fruit o, al contrari, serà el caos total, tot i abans de començar a rodar.

Gyllenhaal ha acabat de rodar a les ordres de Jim Sheridan el drama bèl·lic Brothers, un drama familiar amb la guerra de L'Iraq com teló de fons, on ha compartit cartell amb Natalie Portman i Tobey Maguire.

Nou treball de Murray



Bill Murray s'incorpora al repartiment de Get Low, un thriller d'època basat en fets reals, tot i que no serà el protagonista, ja que aquests són Robert Duvall i Sissy Spacek.

La pel·lícula està dirigida pel desconegut Aaron Schneider i reconstrueix la història real de Felix "Bush" Breazeale, un reclús de Tennessee que va planejar el seu propi funeral el 1938, tot i que seguia viu. Bill Murray i Lucas Black interpretaran als responsables de la funerària. El rodatge comença aquesta setmana a Geòrgia.

diumenge, 8 de febrer de 2009

Harvey Milk



Fa dies que he vist aquesta pel·lícula però no havia fet encara cap comentari perquè ja s'ha parlat molt d'ella i no veia que pogués aportar-hi res de nou, però finalment m'he decidit a donar breument la meva opinió.

Abans de l'estrena del film no coneixia aquest polític americà i molt menys el que havia fet o la seva lluita. Després de veure-la m'he adonat de la seva importància en la lluita dels drets del col·lectiu GLBT i de la seva visibilitat per fer adonar a la societat que no som malalts ni uns bitxos raros.

En aquest sentit, la pel·lícula reflexa molt bé aquesta lluita i l'alternança d'imatges reals de l'època li dóna un cert caràcter de documental que s'agraeix molt per la manera que li dóna molt més realisme i verosimilitud.

D'altre banda tot el film és per lluiment únicament i exclusiva del seu protagonista, Sean Penn, que fa una interpretació acurada, no exagerada (que podria haver-ho fet). A més està arropada per uns actors que aconsegueixen estar a la seva alçada, sobre tot Josh Brolin, que li dóna una evolució vital al seu personatge molt real i aconseguida, per mi el millor actor del film.



I el pitjor, en Diego Luna, que fa una interpretació desmesurada, exagerada i gens real, odiosa. També reconec que el doblatge tan espantós que li han fet pot ser part del culpable d'aquesta impressió, caldria veure-la en versió original per jutjar amb més criteri.

En definitiva, una pel·lícula molt recomenable per acostar-se a la realitat del món homosexual i a un persontage que va lluitar molt per la defensa dels seus drets, però també recomenable com a pel·lícula dramàtica.

Los muertos van deprisa



El director gallec Àngel de La Cruz (dos Goyas a la millor pel·lícula d'animació: El bosque animado i El sueño de una noche de San Juan), estrena el 13 de març el seu primer llargmetratge de ficció protagonitzat per Neus Asensi, Chete Lera, Manuel Manquiña, Ernesto Chao, María Castro i Antonio Duren "Morris".

En paraules del director "és una comèdia com les d'abans, i alhora un cant d'amor a Galícia i a les seves gents, uns personatges durs per fora i tendres per dintre, és a dir, en clau de retranca (ironia típicament gallega), diria que és una història de percebes".

De què va?

Irene és una camionera que acudeix a buscar marisc a un poble de la costa gallega però es queda embussada amb el seu camió en un pont, impedint el pas al cementiri el dia que van a enterrar al pare patró major de la cofradia de mariscadores. Les velles diferències entre els uns i els altres s'accentuaran alterant la, fins a llavors, tranquil·la vida del poble.

A priori :

L'argument pot estar bé, ara cal veure com estarà tractada la pel·lícula i com s'ha fet la direcció d'actors perquè el repartiment, sobretot els protagonistes, deixen molt que desitjar.

divendres, 6 de febrer de 2009

The international



THE INTERNATIONAL, de Tom Tykwer amb Clive Owen i Naomi Watts ha inaugurat aquest dijous 5 de febrer LA BERLINALE

THE INTERNATIONAL: DINERO EN LA SOMBRA, la nova pel·lícula del director Tom Tykwer (El Perfum, Corre Lola Corre) protagonitzada per Clive Owen i Naomi Watts, ha estat la pel·lícula encarregada d'inaugurar la Secció Oficial (no a concurs) del Festival Internacional de Cinema de Berlín aquest dijous 5 de Febrer.

És un thriller en el qual l'agent de la Interpol Louis Salinger (Clive Owen) i la Fiscal de Districte de Manhattan Eleanor Whitman (Naomi Watts) es proposen dur davant la justícia a un dels més importants bancs del món. Destapant una miríada d'activitats il·legals, Salinger i Whitman segueixen el rastre d'operacions financeres que es porten a terme des de Berlín a Milà, des de Nova York a Istanbul, en una persecució d'alt risc a nivell internacional. A causa de la seva implacable tenacitat posen en perill les seves pròpies vides ja que els seus objectius no es detindran davant no-res, assassinats inclosos, per a continuar finançant el terror i la guerra.

THE INTERNATIONAL: DINERO EN LA SOMBRA s'estrenarà el pròxim 24 d'Abril de 2009 .

Encuentros en el fin del mundo



A l’Antàrtida no només hi ha gel i pingüins, també hi ha alguns centenars de vides humanes en condicions extremes dedicades a la recerca científica. Lluny del que es podria pensar, el poblat antàrtic de McMurdo és un lloc sorollós on constantment es fan obres i els habitants pateixen, a més del fred, la presència d’erugues. Les vivències de la comunitat són seguides per la càmera de Werner Herzog, un dels grans noms del cinema alemany, que gaudeix d’una segona joventut gràcies als documentals. Després de l’aclamada «Grizzly man», creua tot el planeta fins a l’Antàrtida en aquesta «Encuentros en el fin del mundo», nominada al Millor documental en els propers Oscar de Hollywood.

Encuentros en el fin del mundo es podrà veure en el Cinema Truffaut del 6 al 12 de febrer. Per consultar horaris, accediu al web del Truffaut


dijous, 5 de febrer de 2009

Mentiras y gordas



MENTIRAS Y GORDAS pel·lícula dirigida per Alfonso Albacete i David Menkes i amb la participació d'un gran elenc de joves actors molt coneguts de la petita i gran pantalla com Hugo Silva (Los hombres de Paco, EL hombre de arena...), Mario Casas (Los hombres de Paco), Ana de Armas (El internado), Yon González (El internado), Ana Polvorosa (Aída), Alejo Sauras (Los Serrano, Bienvenido a casa...), Maxi Iglesias (Física y química) i Asier Etxeandia (Barroco, Cabaret, Herederos...)

Mentiras y gordas es va rodar la passada primavera en localitzacions d'Alacant i en el Complex Industrial Audiovisual Ciutat de la Llum. Amb guió d'Alfonso Albacete, David Menkes i Ángeles González Sinde, explica la història de "Un grup de joves es prepara per al que va a ser l'estiu de la seva vida, entre secrets, mentides, sexe, confusió, nit i festa. No són conscients que en aquest viatge iniciàtic una vegada començat no es pot tirar marxa enrere, que les mentides es van fent cada vegada mes grans i que estimar significa fer mal".

Mentiras y gordas s'estrena el 27 de març

The Code (o com aconseguir un parell d'ous)



Aquesta pel·lícula ambientada en els tèrbols negocis de la màfia russa a Nova York està protagonitzada per Morgan Freeman, Antonio Banderas, Radha Mitchell (Els nens de Huang Shi, Melinda i Melinda), Robert Forster (Jackie Brown) i Rade Serbedzija (Before the rain, Eyes wide shut). Dirigeix Mimi Leder (El Pacificador, Deep Impact).

De què va?
Keith Ripley (Morgan Freeman) és un lladre de la vella escola. És fred, calculador i treballa segons el Codi dels lladres, un codi les regles del qual són: realitzar l'encàrrec, cobrir al company, i mai més col·laborar amb la policia. Gabriel Martín (Antonio Banderas) és jove i apassionat, i a més es coneix els carrers de Nova York com el palmell de la mà. Ripley demanarà ajuda a Gabriel per al seu últim gran cop: el robatori de dos Ous de Fabergé únics que mai han estat exposats i que estan custodiats amb els més sofisticats sistemes de seguretat en la caixa forta d'una corporació russa. Ripley els necessita per a saldar un deute amb el seu antic soci, Petrovitch, un mafiós rus que no dubtarà a acabar amb ell si no li aconsegueix les dues excepcionals peces...

Així que aquesta pel·lícula la podríem titular: "Amb un parell d'ous", més que res perquè no crec que a Banderas se'l pugui qualificar ja de "jove i apassionat", que ja comencem a tenir una edat...

dimecres, 4 de febrer de 2009

Mostra de Cinema Africà



Torna al Museu del Cinema la Mostra de Cinema Africà amb la seva cinquena edició organitzada per l’Aliança Francesa de Girona i amb la col·laboració del Museu del Cinema.

Obre la mostra la pel·lícula Cheb Mami. Le môme (Cheb Mami, el vailet) de Rabah Mezouane (França,1996).

Cheb Mami ha anat envellint, però el rai encara hi continua sent! El rai, música subversiva i rebel, expressarà ràpidament els desassossecs d'una societat esquinçada entre tradició i modernitat per convertir-se en un llenguatge musical polític. El rai es propagarà per tot Algèria abans de conquerir el món i Khélifait Mohamed, anomenat Cheb Mami, continua sent la referència més emblemàtica d'aquesta música internacional.

La pel·lícula la podrem veure avui dimecres a les 8 del vespre al Museu de Cinema, l’entrada és lliure.

dimarts, 3 de febrer de 2009

Palmarès de la XXIII Edició dels Goya



MEJOR PELÍCULA
- Camino, de Películas Pendelton, S.A., Mediaproducción, S.L.

MEJOR DIRECCIÓN
- Javier Fesser, por Camino

MEJOR INTERPRETACIÓN FEMENINA PROTAGONISTA
- Carme Elías, por Camino

MEJOR INTERPRETACIÓN MASCULINA PROTAGONISTA
- Benicio del Toro, por Che, el argentino

MEJOR INTERPRETACIÓN FEMENINA DE REPARTO
- Penélope Cruz, por Vicky Cristina Barcelona

MEJOR INTERPRETACIÓN MASCULINA DE REPARTO
- Jordi Dauder, por Camino

MEJOR PELÍCULA HISPANOAMERICANA
- La buena vida, de Andrés Wood (Chile)

MEJOR PELÍCULA EUROPEA
- 4 meses, 3 semanas, 2 días, de Cristian Mungiu (Rumanía)

MEJOR DISEÑO DE VESTUARIO
- Lala Huete, por El Greco

MEJOR MÚSICA ORIGINAL
- Roque Baños, por Los crímenes de Oxford

MEJOR DIRECCIÓN ARTÍSTICA
- Antxón Gómez, por Che, el argentino

MEJOR CORTOMETRAJE DE FICCIÓN
- Miente, de Isabel de Ocampo

MEJOR SONIDO
- Daniel de Zayas, Jorge Marín y Maite Rivera, por 3 días

MEJOR MONTAJE
- Alejandro Lázaro, por Los crímenes de Oxford

MEJOR GUIÓN ADAPTADO
- Rafael Azcona y José Luis Cuerda, por Los girasoles ciegos

MEJOR CANCIÓN ORIGINAL
- "A tientas", de El truco del manco. Compositor: Woulfrank Zannou, Juan Manuel Montilla "Langui"

MEJOR MAQUILLAJE Y/O PELUQUERÍA
- José Quetglas, Nieves Sánchez y Mar Paradela, por Mortadelo y Filemón: Misión salvar la Tierra

MEJOR ACTOR REVELACIÓN
- Juan Manuel Montilla "Langui", por El truco del manco

MEJOR ACTRIZ REVELACIÓN
- Nerea Camacho, por Camino

MEJOR CORTOMETRAJE DE ANIMACIÓN
- La increíble historia del hombre sin sombra, de José Esteban Alenda

MEJOR CORTOMETRAJE DOCUMENTAL
- Héroes. No hacen falta alas para volar, de Ángel Loza

MEJOR PELÍCULA DE ANIMACIÓN
- El lince perdido, de Kandor Graphics, Perro Verde Films, Green Moon

MEJORES EFECTOS ESPECIALES
- Raúl Romanillos, Pau Costa, José Quetglas, Eduardo Díaz, Álex Grau y Chema Remacha, por Mortadelo y Filemón: Misión salvar la Tierra

MEJOR FOTOGRAFÍA
- Paco Femenía, por Sólo quiero caminar

MEJOR PELÍCULA DOCUMENTAL
- Bucarest, la memoria perdida, de Bausan Films, S.L., Minimal Films, TVC

MEJOR DIRECCIÓN NOVEL
- Santiago A. Zannou, por El truco del manco

MEJOR GUIÓN ORIGINAL
-Javier Fesser, por Camino

MEJOR DIRECCIÓN DE PRODUCCIÓN
- Rosa Romero, por Los crímenes de Oxford

GOYA DE HONOR
Jesús Franco