Del 14 al 22 de novembre, Barcelona es convertirà de nou en la capital europea del cinema independent. L'ALTERNATIVA, celebra la seva 15ª edició amb unes xifres espectaculars de participació - més de 2200 pel·lícules presentades a concurs- i amb una programació plena de sorpreses amb pel·lícules alienes als circuits comercials, de les quals solament es pot gaudir acudint al certamen.
La ruta del festival arrencarà com cada any en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i conduirà a l'espectador àvid de nous llenguatges i d'un cinema reflexiu, a través de les diferents seus: els cinemes Maldà, FNAC-Triangle, Institut Francès, Casa Amèrica i l'Auditori del MACBA.
La programació de la 15ª edició del festival aposta aquest any per la potent Secció Oficial, amb un major nombre de pel·lícules a concurs -80 títols procedents de 34 països- la qualitat dels quals és digna de destacar; i amb les habituals Seccions Paral·leles, amb mostres dedicades als creadors més joves (Escoles del Cinema del Món, Pantalla Lliure), seccions retrospectives i homenatges a directors imprescindibles per a la història del cinema.
L'ALTERNATIU compte amb quatre Seccions Competitives: Curtmetratge, Llargmetratge, Animació i Documental. L'import de la dotació en premis en metàl·lic d'aquesta edició ascendeix a 14.000 euros -3000 més que en l'edició prèvia -, repartits entre les diferents categories.
A més els espectadors concediran el Premi del Públic a la qual considerin com millor pel·lícula del Festival i Avid lliurarà el Premio Avid al Millor Film Espanyol. Entre les novetats d'aquest any destaca el lliurament d'un nou guardó: el Premio TeleSur al Millor Documental, dotat amb 5.000 $ i placa de reconeixement, per a l'obra d'aquest gènere que abordi alguna temàtica llatinoamericana. El documental guanyador serà emès a través del senyal de TeleSur, la nova televisió que promou la integració de Llatinoamèrica i el Carib.
Tony Gatlif, un cant a la comunitat gitana
En aquesta edició, destaca el cicle dedicat a una de les veus més representatives de la cultura romaní en el cinema. El polifacètic Tony Gatlif, director, guionista, músic, productor i actor, nascut a Algèria en 1948 i exiliat a França, s'ha distingit en el seu llarga filmografia per la seva aferrissada defensa de les minories enfront de la dictadura de la uniformitat i pel seu retrat de la cultura i la cosmovisió del Poble Gitano.
L'obra de Gatlif conta amb un ampli reconeixement internacional. Entre els seus múltiples guardons destaquen: el premi al Millor Director en el Festival de Cannes per Exils (2004); dos premis César per les seves composicions musicals en Vinc (2000) i Gadjo Digues-lo / L'estranger boig (1997); el Premi Especial Un certain regard del Festival de Cannes per Latcho Drom (1993); el Lleopard d'Honor del Festival de Locarno en 1997, també per Gadjo Digues-lo; o el Gran Premi de les Américas del Festival Internacional de Cinema de Montreal en 1997 per la seva trilogia sobre el poble gitano: Els Princes (1982), Latcho Drom i Gadjo Digues-lo.
La seva relació amb el cinema comença després d'una dura etapa vivint com rodamón en els carrers de París. Apadrinat per l'actor Michel Simon, comença la seva trajectòria en el teatre i després d'escriure algun guió, debuta com director de cinema amb La tete en ruine (1975). En els vuitanta realitza el seu primer film sobre la cultura dels gitanos, titulat Corre, gitano (1981), rodat a Espanya. No obstant això, Els princes, una història sobre gitanos que intenten assentar-se en els suburbis de París, és la qual li dóna a conèixer a la crítica. Li seguiran altres títols menjo Mondo (1996), on el personatge principal realitza un viatge musical i viu un xoc cultural entre el món occidental i el poble gitano; Vinc (2000), homenatge al flamenc amb Antonio Canales com protagonista; Transylvania (2006) i els anteriorment citats.
Les seves pel·lícules de ficció, freguen de vegades els límits amb el gènere documental, doncs sol escollir a actors no professionals, que reflecteixen la hetereogeneitat del poble gitano: la seva riquesa musical, els seus arrelats costums, i també els seus llastos històrics.
Amb la col·laboració de l'Institut Francès de Barcelona, l'ALTERNATIVA projectarà en aquest cicle cridat Tony Gatlif, la passió gitana una selecció de l'obra cinematogràfica d'aquest excepcional realitzador.
Homenatge a Paolo i Vittorio Taviani: la vida al ritme dels vaivens polítics
Altre dels cicles més suggeridors de les Seccions Paral·leles d'aquesta edició és l'homenatge als germans Taviani, contemporanis de la dècada daurada del cinema italià dels seixanta d'altres cineastes il·lustres menjo Fellini, Pasolini o Ferreri.
Paolo i Vittorino Taviani elaboren un cinema marcat pels esdeveniments polítics des del seu debut com directors en col·laboració amb Valentino Orsini, amb títols com: Un uomo dóna bruciare/ Cal cremar a un home (1962), inspirada en la vida del sindicalista Salvatore Carnevale; o els seus següents treballs ja en solitari: I sovversivi (1967), sobre la crisi de l'esquerra italiana després de la mort de Togliatti; o Sotto il segno dello scorpione/ Baix el signe de l'escorpí (1968), la història d'un apóleg que es proposava analitzar el contrast entre utopia i realitat en la lluita política.
El retrat al·legòric de la Itàlia contemporània de Allonsanfan (1974) és el punt de partida per a l'inici de la seva trajectòria internacional, augurada per l'èxit de la crítica de Pare Padrone (1977) -Palmell d'Or i Premi FIPRESCI en el Festival de Cannes d'aquest any, i guanyadora del Gran Premio Interfilm de Berlín- i consolidada per les seves dues obres mestres: La Notte de San Lorenzo (1982) -Gran Premi del Jurat en Cannes- i Kaos (1984). Totes elles es caracteritzen per la seva minuciosa posada en escena i per la utilització de la música com material expressiu.
A partir d'aquí, la inspiració dels germans Taviani va progressar alternativament, entre assoliments artístics -Li affinità elettive/ Les afinitats electivas (1996), adaptació de l'obra homònima de Goethe-, i picades d'ullet al mercat internacional -Good morning, Babilònia (1987)-, fins a la seva més recent creació com directors gairebé octogenaris -La Masseria delle allodole/ La casa de les aloses (2007), protagonitzada per Paz Vega i Ángela Molina-.
El festival oferirà en aquest cicle cridat Homenatge a Paolo i Vittorio Taviani uneixi mostra representativa de la seva trajectòria en el món del cinema, en col·laboració amb l'Institut Italià de la Cultura, projectant els següents títols: Allonsanfan; Pare Padrone;, Il prato/ El prat; La notte vaig donar San Lorenzo / La nit de San Lorenzo i Good morning Babilònia
Andres Veiel: la reivindicació de la creativitat en el gènere documental
L'ALTERNATIVA dedica una de les seves retrospectives a un dels grans directors alemanys de documentals en l'actualitat, Andres Veiel.
Les pel·lícules de Andrés Veiel, les quals es projectaran en aquest cicle cridat El Documental: Andrés Veiel, són exemples brillants d'un cinema que no té objeccions a creuar les fronteres entre el polític i el privat, el cinema i el teatre, la investigació documental i la dramatització. El seu primer documental cinematogràfic, Balagan (1994), va causar sensació en diversos certàmens alemanys i els següents van tenir igual èxit: Die Überlebenden/ Els supervivents (1996) va guanyar el Premi Adolf Grimme; Black Box BRD/ Black Box República Federal Alemanya (2001) va obtenir el Premi Europeu al Millor Documental; i Die Spielwütigen/ El furor d'actuar (2004), es va fer amb el Premi del Públic de la Secció Panorama del Festival de Berlín. El seu últim treball, Der Kick / El cop (2006), una versió cinematogràfica de l'obra concebuda per a teatre i inspirada en la dramatúrgia documental de Peter Weiss, va ser presentada en la Berlinale de 2006 i posteriorment, en 2008 va guanyar el Premi Adolf Grimme.
Amb la col·laboració de l'Institut Goethe, aquest gran mestre del documental oferirà el 17 de Novembre una Màster Class dintre de les Activitats Paral·leles del certamen, en la qual l'autor parlarà de les fronteres i el mestissatge del documental i la ficció i de la reivindicació d'una mirada subjectiva en aquest gènere tan contaminat pels formats televisius.
Amb Veu Pròpia: una mirada indígena a la Llatinoamèrica actual
Amb la col·laboració de Casa Amèrica, aquest any l'Alternativa uneix les seves forces amb l'organització no governamental per al desenvolupament (ONGD) Mugarik Gabe, per a mostrar una sèrie de pel·lícules afins a la seva causa solidària amb Llatinoamèrica, dintre de la secció Sinergies de la Història: Amb Veu Pròpia. La missió de Mugarik Gabe és impulsar el dret a un desenvolupament humà integral, equitatiu entre dones i homes i entre pobles diferents, sostenible per a les generacions futures.
En el marc de les seves iniciatives, organitzen des de fa catorze anys una "Mostra de Cinema i Cooperació" en col·laboració amb la Coordinadora Llatinoamericana de Cinema i Comunicació dels Pobles Indígenes. Aquest any, l´ALTERNATIVA presentarà al públic de Barcelona una selecció dels documentals projectats en la Mostra, que han estat realitzats per diverses comunitats indígenes.
La secció inclou la projecció de títols com: Sachata kishpichik mani / Sóc defensor de la selva (Heriberto Gualinga Montalvo; Equador, 2003); La vida d'una dona en resistència (Moisés; Mèxic, 2004); o Iskay yachay / Els dos sabers (Rodrigo Otero i Maja Tillman; Perú, 2005).
Com contrapunt a aquest conjunt d'instantànies de l'Amèrica actual, es projectarà el film Americà (2007) de Carlos Ferrand, director de cinema nascut a Perú i resident en Québec. Aquest narra el viatge personal d'un cineasta que va des de la Patagonia "La Terra del Foc" fins al Nunavut "La Terra del gel", visitant a vells amics. Cada anècdota personal està teixida en la història del continent i és una mostra de la diversitat de la seva població. La narració de l'autor, ens acompanya en aquest viatge i ens convida tant a una reflexió política com a gaudir d'unes imatges plenes de poesia.
Pantalla Hall
El tercer bloc de la programació del festival pertany a la Pantalla Hall, un espai de programació on s'intercalaran projeccions de pel·lícules amb les presentacions respectives dels cineastes, distribuïdors i programadors. La Pantalla Hall oferirà quatre hores d'intensa programació diària gratuïta.
Del 14 al 22 de novembre, Barcelona acollirà aquesta cita imprescindible per als amants d'un cinema independent, que conta cada any en aquest certamen amb un espai privilegiat per a oferir perspectives del món des de diferents prismes i en continua recerca de nous llenguatges.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada