Tae-suk és un jove que dóna voltes per la ciutat buscant cases on establir-se temporalment en absència dels propietaris. Un dia, mentre està buscant una, troba a Sun-hwa, una jove reclosa i maltractada per la seva ric i arrogant marit. Ambdós s'enamoren i ella decideix seguir a Tae-suk en la seva vida errant de casa a casa, fins que un dia són descoberts: el jove és empresonat i Sun-hwa es veu obligada a tornar amb el seu marit. Al sortir de la presó, el primer que fa Tae-suk és dedicar-se a buscar a Sun-hwa.
El prolífic director coreà Kim Ki-Duk va obtenir el Lleó de Plata al millor director a Venècia 2004, amb aquesta cinta d’argument mínim, però visualment molt imaginativa. No en va, està narrada gairebé sense paraules, doncs els protagonistes no diuen res, sols parlen els altres. El títol fa referència al pal de golf que menys es fa servir, probablement com les cases envaïdes pel protagonista.
2 comentaris:
la vaig veure ahir i em va encantar! I la música!!!! petonets...
Me n'alegro moltíssim, Arare. Un petó també per tu.
Publica un comentari a l'entrada