Com sempre, la cerimònia de lliurament dels premis de cinema Goya, és patètica.
Quan aprendran els espanyols a fer una gal·la de lliurament de premis amb cara i ulls, decent, entretinguda, divertida o no, però amb un bon guió?
Perquè es confia en la presentació a algú que mai no ha fet gens de gràcia com el Corbacho? A part que fa el pena amb el seu vestuari, els seus acudits són d'allò més casposos i dolents.
Aquí van alguns exemples:
Ha fet un acudit sobre Almodovar fent que no ha anat a la gal·la perquè està al sofà de casa seva i que, imagino, s'haurà sentat molt malament al director pel mal gust que ha tingut en fer-lo. I per si no tenia prou, l'ha repetit amb José Luis Garci, acusant que "siempre son los mismos los que no vienen a la gala, continuaremos con los que estamos", terrible.
Un petó a la Pataky sense gràcia.
La infausta imitació de la presidenta Ángeles González Sinde disfressat d'ella.
L'acudit de demanar un rebut d'un taxi "porque soy catalán".
I un llarg etcétera d'absurditats estúpides.
Això sí, encertat i divertit ha estat el trailer en que es veia a Maribel Verdú i Blanca Portillo barallant-se pel Goya. I la paródia de El Orfanato com El LoftBarato.
A celebrar els premis:
A Maribel Verdú com a millor actriu per a 7 Mesas de billar francés.
El de XXY com a millor pel·lícula llatinoamericana.
El de Invisibles com a millor documental.
El de Manuela Velasco com a millor actriu revelació per REC.
El Goya honorífic a Alfredo Landa totalment emocionat i acompanyat de la seva família a la que ha fet pujar a l'escenari.
Director novell, Juan Antonio Bayona per El Orfanato.
Actor revel·lació, José Luis Torrijo per La Soledad.
Millor actor, Alberto Sanjuan per Bajo las estrellas.
Millor director, Jaime Rosales per La Soledad.
Millor pel·lícula, La Soledad.
Totals:
El Orfanato, 7 premis
Las 13 rosas, 4 premis
La soledad, 3 premis
[Rec], 2 premis
Bajo las estrellas, 2 premis
Siete mesas de billar francés, 2 premis
2 comentaris:
Jo també trobo que les cerimònies de lliurament dels Goya són força fluixes.
El Corbacho té un humor que no és massa del meu gust, però tampoc trobo que ho fés molt malament. Senzillament, va estar en la seva línia.
El que sap més greu de tot plegat és el moment baix que viu el cinema espanyol. Si pel.lícules com El Orfanato o Las 13 rosas han d'endur-se els premis...ja és simptomàtic de com estem.
Lo de criticar l'Almodóvar i el Garci no em sembla bé. És ja avorrit que cada any se'ls recordi negativament. El manxeg és un dels millors directors espanyols i un dels únics que fa cinema amb majúscules a Espanya. Al Garci no li perdonen els seus errors del passat. I de l'Amenábar, perquè no en parlen ?
Salutacions.
Dani, reconec que el Corbacho no m'agrada gens ni mica (com a humorista) i per això ja me'l vaig mirar amb mal ull (no podia ser objectiu).
Penso que l'Almodovar i el Garci, si fa temps que no hi van a la cerimònia, després de la brometa, encara hi aniran menys, és estrany que no hagin fet cap comentari...
Al Garci no sé quins errors del passat li han de perdonar, però és que tampoc m'agrada especialment, les seves pel·lícules m'avorreixen terriblement.
De totes maneres no crec que el cinema espanyol estigui tant malament, crec que està falt d'autoestima i sobretot, de recolzament per part del públic.
Hi hauria molt a dir...
Publica un comentari a l'entrada