diumenge, 26 d’abril de 2009

Los abrazos rotos



Què es pot dir a aquestes alçades de la nova pel·lícula d'Almodóvar? Poca cosa, però jo, fins ahir, no l'havia pogut anar a veure.

El film no sembla de Pedro Almodóvar, no té el seu estil i és el que em va sorprendre en un principi, i no arriba a la genialitat d'anteriors treballs. Amb això no dic que no sigui una gran pel·lícula, sinó que és diferent i és precisament aquesta diferència el que fa que en principi li tinguem un cert i immerescut rebuig. Només en principi perquè, en definitiva, si l'estil visual no és el que ens tenia acostumats, la rocambolesca història d'amor sí que ho és.



Però el millor de la pel·lícula no és Los abrazos rotos, sinó Chicas y Maletas, el cine dins del cine i un homenatge claríssim a Mujeres al borde de un ataque de nervios (canvieu la maleta de droga pels xiïtes, la Carmen Machi fent el paper de María Barranco però amb l'aspecte de Carmen Maura, Penélope Cruz fent el paper de Carmen Maura i Rossi de Palma fent el paper de Julieta Serrano o Chus Lampreave repetint el paper de portera...)



És en aquestes escenes on la pel·lícula brilla i Almodóvar es torna a convertir en un geni i són precisament les escenes on no hi ha cap home que espatlli la funció perquè si bé Lluís Homar està correcte, Tamar Novas no està a l'alçada i l'actor que interpreta a Ernesto, tampoc. L'únic paper masculí que se salva una mica (encara que sobreactuat) és el de Rubén Ochandiano.



Tampoc em vull oblidar de Blanca Portillo tot i que el seu paper queda una mica eclipsat per la història i per la presència de Penélope Cruz, omnipresent durant tot el metratge i a qui Pedro fa un homenatge total amb aquest film, si no pensem en l'escena de les perruques.

Per acabar us deixo l'enllaç a la pàgina web oficial de la pel·lícula per si voleu saber més coses d'aquest film de Pedro Almodóvar, que tot i el que he dit, no deixa de ser una petita joia dins del cinema espanyol. Los Abrazos Rotos. En aquest web trobareu molta informació i una mostra de la fantàstica banda sonora d'Alberto Iglesias.

5 comentaris:

Ferran ha dit...

Em va deixar un gust agre-dolç, tot i que a mi, francament, em sembla pur Almodóvar des del començament. No sabria explicar-ho, no sóc gens "expert" en cinema, però són imatges (aquell primeríssim pla de la màquina d'escriure, p.e.), músiques, colors... gairebé aromes! Sí, jo la vaig trobar molt Almodóvar, i tot i així em va deixar un gust agre-dolç.

Montse/Arare ha dit...

Després de Volver, em va semblar que Almodovar havia baixat la guàrdia (allò d'agafa fama i fote't a jeure)... lluís Homar... psé. Tens raó en això de l'homenatge velat a "Mujeres..." no m'hi havia fixat!

fins aviat!

jordicine ha dit...

Jo, que sóc d'extrems, et puc dir que em va encantar. Una abraçada!

Bargalloneta ha dit...

torna a pujar el llistó , juntament amb volver, encara que segueixo pensant que la seva obra mestra és Todo sobre mi madre
petons

Deric ha dit...

FERRAN, jo tampoc sóc un expert però hi vaig trobar a faltar alguns elements que el caracteritzen, de totes maneres és ell 100%

ARARE, no crec que hagi baixat la guàrdia si no que, potser, la gent espera més d'ell i ell és ell no qui volem que sigui.

JORDICINE, a mi també em va agradar, però com no sóc d'extrems, no tant com a tu.

BARGALLONETA, discrepo, Todo... és una excel·lent pel·lícula, però la seva obra mestre, per a mi, és Mujeres...