dijous, 8 de gener de 2009

Vent del Pla



Pels fans de la sèrie de Diagonal TV que emet Televisió de Catalunya per TV3 i el 300:

avui ha sortit una noticia a la secció de retalls informant que dilluns vinent, és a dir, el dia 12 de gener, estarà l'equip de la sèrie rodant pels carrers del Barri Vell de Girona. Es veu que durant un parell de capítols l'acció se situarà a la ciutat enlloc de Breda.

No puc dir res més perquè no segueixo Vent del Pla i no sé quins són els personatges susceptibles d'aparèixer en aquestes escenes de carrer, però si ho voleu saber, només cal passejar-se una mica per Girona el dilluns i de ben segur que us trobareu uns quants.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Opino que Vent del Plà es tracta d'una sequela de Everwood; bé, de fet comença exactament igual, amb la petita deiferència que aquí han anat estirant el fil perquè l'audiència paga la pena.

Vent del Pla, per qui no ho sàpiga, està considerada com la pitjor telesèrie de tot Europa pel gremi de guionistes. Una vergonya especial pels actors catalans, com veuen com l'amiguisme triomfa pel damunt de la meritocràcia.

Em sembla llastimós anar pels teatres catalans i trobarme les mateixes cares, una vegada i una altre, que les que poblen telesèries catalenes, veient com això empobreix el nivell d'interpretació d'uns actors ja acomodats, física i psiquicament.

Grans intèrprets han agut d'emmigrar per trobar el reconeixement on aquí se'ls hi va negar.

Una sèrie totalment previsible, que no ens il·lumina en cap aspecte de la vida i que només justifica la seva presència pel mer fet comercial, empobrint la nostra TV.

En aquest aspecte, un s'avergonyeix de ser català, trobant a faltar a nivell narratiu uns personatges treballats, una instància narrativa forta, espais físics contrastats, una trama consolidada, amb canvis enriquidors d'intrig d'èpica i dramàtica. Sens dubte un joc temporal subtil i gèneres ben treballats. Tal i com estan apuntant les telesèries Americanes. Ni més ni menys.

Es pot entendre un mal episodi, però en comptes de tot això, hom sap positivament que les telesèries catalanes, malgasten els impostos amb amiguismes barats i un empobriment paulatí dels acotors, que cada vegada tenen menys projecció (només cal contrastar-ho).

És desmoralitzador.
Segons la sinopsi, Emma Vilarasau representa una dona de 40 anys amb 2 fills. Algú s'ho creu?
Un telespectador intel.ligent segur que no, i aquest fet et treu automàticament de la ficció.

Em preocupa especialment que, aquest fet, el coneixen perfectament els realitzadors i productors de la sèrie. De fet, el què em preocupa és que a pesar d'això continuen endavant.

Espero que quan tot caigui pel seu pròpi pès, no ens carreguin amb la canço enfadosa. Saben perfectament que el què estàn fent és molt fluix i això les hi passarà factura d'aquí ben poc.

Salut i foça narrativa.

Deric ha dit...

veig que encara li tens menys simpatia quee no pas jo!