Ángeles González-Sinde, l'actual presidenta de l'Academia de Cine d'Espanya, adapta la novel·la d'Elvira Lindo, la creadora de Manolito Gafotas, del mateix títol.
No he llegit aquesta novel·la de Lindo i no puc jutjar si l'adaptació està ben feta o no, però sí que puc opinar sobre "Una palabra tuya" com a pel·lícula i crec que, tot i els seus defectes, és un film aconseguit, que passa molt bé tot i la cruesa d'algunes situacions. És un retrat de la vida tal i com és, amb les seves alegries i tristeses, amb les seves misèries i tendreses.
És la història de dues dones molt diferents però que a la vegada es complementen perquè les dues tenen una cosa en comú: la soledat, la por a no ser feliç i la recerca d'aquesta felicitat que, de vegades, les fa ser egoistes o generoses.
Una pel·lícula amb molts matisos per disfrutar.
Més informació clicant aquí.
És la història de dues dones molt diferents però que a la vegada es complementen perquè les dues tenen una cosa en comú: la soledat, la por a no ser feliç i la recerca d'aquesta felicitat que, de vegades, les fa ser egoistes o generoses.
Una pel·lícula amb molts matisos per disfrutar.
Més informació clicant aquí.
2 comentaris:
A mi totes aquestes pel·lícules que són com la vida mateixa m'agraden, veig que la resta del món té misèries i alegries com tots i et sents més acompanyat, de vegades sembla q només tu estiguis malament i aquestes pel·lícule donen una vista a la realitat :) salut
gargit ucsd inflation confirmatory listened polytechnic bhardwajcs murxzr jamesact slope deadlines
lolikneri havaqatsu
Publica un comentari a l'entrada