Elegy, la nova pel·lícula d'Isabel Coixet m'ha superat. Potser no sóc massa parcial amb aquesta directora catalana perquè totes les seves pel·lícules m'han agradat: A los que aman, em va captivar; Mi vida sin mi, em va remoure molts sentiments; La vida secreta de las palabras, em va seduir...
Però Elegy, no. Ha pogut més que el meu suport incondicional a Isabel. M'he avorrit molt i la història no m'ha interessat en absolut, ni tansols al final, pretesament dramàtic.
Aquest professor de literatura interpretat per Ben Kingsley el trobo fins i tot repel·lent, no em sedueix. I la història de l'alumna, la Penélope Cruz, no queda clara: qui és? per què fuig? per què torna? d'on ve?
El de l'amic del professor interpretat per Dennis Hopper que redescobreix l'amor cap a la seva dona a la vellesa, després d'infintat d'anys casats i que en aquesta pel·lícula es passa per sobre fent una molt petita referència.
O el de l'amant madura del professor interpretada per Patricia Clarkson que donaria molt més de si, perquè està ple de matissos que aquesta gran actriu consegueix donar-li en els pocs minuts que apareix en pantalla.
En definitiva, crec que Elegy es queda a mig camí del que realment podria haver donat de si i és una llàstima. Sort de tot el magnífic repartiment i del bon saber fer de la Coixet que li dóna el seu toc personal que s'agraeix tant en una pel·lícula d'encàrrec, amb un guió que no es seu. Serà per això que no m'ha convençut?
De totes maneres, Isabel, estarem pendents de la teva próxima pel·lícula japonesa.
1 comentari:
¿Isabel Coixet va a hacer una peli japonesa?, jajajaja, no tenía ni idea.
La grandeza de la peli ésta, de Elegi, es lo mucho que le ha dado de sí a Isabel un relato corto que, realmente, no cuenta nada. Por otra parte, a mí también me gustan más sus historias que las historias que cuenta de otros. Pero Elegi me gustó por su buen hacer ;)
Publica un comentari a l'entrada