dimecres, 14 de maig de 2008

Dueños de la calle



Dueños de la calle o el que és el mateix Street Kings, està basada en un guió del reconegut escriptor de novel·la negra contemporània, James Ellroy (autor de L.A.Confidential o La Dalia Negra, entre d'altres adaptades també al cinema.

Aquesta pel·lícula ens explica la típica història de poli bo / poli dolent: un policia, els métodes del qual són tot menys legals, està dins d'una espiral d'autodestrucció després de la mort de la seva dona. Quan un company és assassinat davant seu de forma estranya, serà l'encarregat d'esbrinar perquè el van matar i en quins embolics estava ficat. A partir d'aquí anirà desentrellant una trama de corrupció a gran escala que el superarà.



Quan comença el film tens aquella sensació de "dejà vu" que donen tantes pel·lícules i comences a fer la teva quiniela sobre què passarà i qui serà el bo o el dolent, però llavors t'adones que realment t'ha enganxat perquè hi ha una sèrie de girs de guió que fa que estiguis espectant, recargolant el recargolable. Si bé no estàs en tensió, sí que t'interessa el que passa a la història i al policia interpretat per Keanu Reeves.

I aquest és un dels punts forts de la pel·lícula: el seu repartiment encapçalat per Keanu Reeves i Forest Whitaker, però també destaquen Chris Evans i Hugh Laurie.

L'altre és la reflexió que deixa a l'aire: el poder de la policia, el poder que creu tenir un home només pel fet de portar una placa i una pistola. Un plantejament que queda patent amb una frase que diu en Keanu a la seva xicota: "Som policies, podem fer el que volguem".

En definitiva, no és una pel·lícula que hagi de passar a la història del cinema, ni tansols la recordarem a final d'any, però sí és un film aceptable que et fa passar una bona estona amb una història de bons i dolents.

2 comentaris:

M.I. ha dit...

La sensación de "Déjà vu" es propia ya del género, y viene arrastrada desde peliculones como Los Sobornados de F. Lang. Poco se ha modificado ni revisado lo esencial desde entonces. Ya decía Wilder que todo estaba inventado sobre guiones, y que ahora sólo estaban por llegar remakes y más remakes encubiertos. No le faltaba razón.

Además, aquí la quiniela está clara: los malos son los malos; pero a mí me encantó la peli... ea, puntazos que me dan de vez en cuando, jajajaja.

Deric ha dit...

Puede que todo esté inventado pero siempre quedan puntos de vista originales, y no es el caso.
A mi no me encantó pero pasé un buen rato, que ya es mucho.