dijous, 8 de maig de 2008

Casual Day



El 'Casual Day' és una pràctica empresarial importada dels Estats Units: cada divendres es convida als empleats a substituir el vestit jaqueta per una vestimenta més informal. Algunes empreses practiquen el Casual Day d'una forma diferent: aprofiten el dia per a fer un viatge al camp, i realitzar diferents activitats que fomentin les relacions personals, redueixin l'estrès i millorin l'activitat empresarial.

Casual Day és una comèdia àcida que reflecteix les relacions de poder que s'estableixen en l'empresa a través dels successos que esdevenen en un d'aquests dies en el camp. En un entorn idíl·lic, els executius donen regna solta a les seves frustracions i instints més primaris: després de les guerres de paintball i dinàmiques de grup, arriben les borratxeres, les emprenyades acumulats… tot està permès en aquest dia i els dilluns tots a treballar com si no hagués passat res.

Ruy (Javier Ríos) ha viscut sempre com ha volgut. És un noi llest, però ara està en un compromís. José Antonio (Juan Diego), el pare de la seva xicota, li ha aconseguit un lloc important en la seva empresa. Vol que sigui el seu successor. Als seus vint-i-tants anys, i sense haver pres cap decisió, està atrapat. Li agradaria dir no a aquest treball, a José Antonio, a Inés -la seva xicota- (Marta Atura) i a aquest conte del Casual Day. Però dir que no, no és fàcil. La seva única via d'escapament és Marta (Estíbaliz Gabilondo), una amiga que ha entrat amb ell en l'empresa, amiga també d'Inés, però totalment distinta a ella. Amb ella, Ruy pot esplaiar-se i dir el que pensa. El que en teoria anava a ser un mer tràmit consistent en un cap de setmana en el camp, acabarà per decidir la resta de la seva vida.

Casual Day s'estrena divendres 9 de maig

2 comentaris:

M.I. ha dit...

No tenía ni idea de esto. Me entero de las cosas gracias a que visito vuestros blogs. Madre mía, qué desastre de crítico estoy hecha, jajajaja.
Además, me encanta leeros en catalán, ¡¡lo entiendo perfectamente!!!. Sé que para vosotros será una bobada, pero a mí me enorgullece de mí misma. !Ea! XXXDDDD
Besos!

Deric ha dit...

m.i. y a mi me encanta que nos leas y no es ninguna bobada, no sabes lo feliz que me hace porque, desgraciadamente, lo tuyo no es lo habitual.
Y de desastre de crítico, nada, debemos aprender de ti!
un beso