dijous, 22 de novembre de 2007

!A la mierda!



Ha mort als 86 anys l’actor Fernando Fernán-Gómez, un dels grans de l’escena espanyola, després d’uns dies ingressat a un hospital de Madrid on rebia tractament per la malaltia que patia.

Amb ell se’n va un dels grans del cinema perquè tots els projectes en els quals hi participava, per molt petita que fos la seva intervenció, tenien un segell de qualitat especial.

Va ser actor, però també va destacar en molts més altres aspectes: va ser director teatral i cinematogràfic, poeta, assagista, articulista, dramaturg i novel·lista (era membre de l’acadèmia de la llengua). Recordem d’ell, per exemple l’esplèndida "Las bicicletas son para el verano", obra teatral i després novel·la, dirigida i escrita per ell, i més tard convertida en pel·lícula gràcies al director Jaime Chavarri. O la pel·lícula que va dirigir "El viaje a ninguna parte" que ret homenatge a la professió d’actor en l’època dels seus pares i que tant bé coneixia.


Va rebre els premis més prestigiosos de l’escena espanyola com els Premis Nacionals de Cine i Teatre, la Medalla d’Or de l’Acadèmia de Cine, així com és l’actor amb més guardons dels Goya de l’estat espanyol. Fins i tot va rebre l’Óscar amb la pel·lícula "Belle époque". Però el premi més important de la seva carrera va ser, sens dubte, el Príncep d’Astúries de les Arts.



Fernando ha estat en actiu fins el darrer moment actuant o posant la veu en anuncis de televisió (encara ara s’emet un en que la veu en off és la seva). La seva darrera pel·lícula, "Fuera de carta", encara està per estrenar.

Fa fer més de dues-centes pel·lícules que ens deixa entre cinema i televisió (El espíritu de la colmena, Botón de ancla, Los zancos, Esquilache, La venganza de Don Mendo, El abuelo, La lengua de las mariposas, etc.) però n’estic que segur que el recordarem també pel seu mal geni i, sobretot, per aquell famós "¡a la mierda!"