L'argument de la pel·lícula segueix a Laura, una dona que torna amb la seva família al orfenat on va créixer amb la intenció d'obrir una residència per a nens discapacitats. El nou entorn desperta la imaginació del seu fill Simón, que comença a deixar-se dur per jocs de fantasia cada vegada més intensos. Aquests van inquietant a Laura fins al punt que arriba a pensar que hi ha una mica en la casa que està amenaçant a la seva família. L'escalada d'estranys esdeveniments li durà a buscar l'ajuda de parapsicòlegs.
"El Orfanato" comparteix molt amb un tipus de cinema fantàstic que ja no es practica. Es tracta d'un terror que parteix d'elements quotidians per a anar contaminant-se a poc a poc fins a endinsar-se en la por i la bogeria absoluta. El terror que es descriu en "El Orfanato" no ve de l'espai exterior, ni de la ment retorçada d'un psicòpata, ni és conseqüència que els protagonistes s'endinsin en algun territori prohibit. Aquí la por neix en un entorn idíl·lic, en el cor de la família perfecta. I creix de manera inesperada amenaçant amb destruir per complet a aquesta família.
"El Orfanato" no es tracta d'un film de terror a l'ús. Posseeix una arrel melodramàtica que aconsegueix equilibrar seqüències de gran bellesa lírica amb conceptes com la malaltia o la deformitat.
SINOPSI:
Laura és una dona que torna amb la seva família al orfenat on va créixer amb la intenció d'obrir una residència per a nens discapacitats. El petit Simón, fill de Laura, comença a deixar-se dur per uns estranys jocs que generen en la seva mare gran inquietud, ja que deixaran de ser una mera diversió per a convertir-se en una amenaça. Una sèrie d'inesperats esdeveniments obligarà a Laura a cabussar-se en el dramàtic passat de la casa que de nena va ser la seva llar.
El Orfanato s'estrena dijous 11 d'octubre.
4 comentaris:
em va encantar la pel·licula es geniiaaaL=)
efectivament, és una gran pel·lícula de por mesurat, aviat penjaré la meva opinió.
Una pelicula genial! no fa gaire por! po mes k por es pena! per el final! es genial! numes dik aixo!
No hi estic d'acord en que no fa por, hi ha moments de tensió aconseguits i angoixants i també, com no, algun cop d'efecte.
I sí, pena també en fa, sobretot al final quan la mare s'adona del que ha fet perquè t'hi fiques de ple en el seu dolor.
Publica un comentari a l'entrada