La Huella es va rodar en Bedfordshire i en els estudis Twickenham durant els mesos de gener i febrer de 2007.
Com amants del cinema i amics de tota la vida, Jude Law i el seu col·lega, el productor Simon Halfon, es reunien sovint per a compartir idees de projectes que els agradaria realitzar junts. Law va debutar ja com productor en Sky Captain i el món del matí, mentre que a Halfon, dissenyador gràfic d'èxit, li temptava la idea de temptejar el terreny. Durant una de les seves converses, Halfon va suggerir fer una nova versió de La Huella (Sleuth), l'obra de Anthony Shaffer premiada amb un Tony en 1970 i que, més tard, es convertiria en pel·lícula.
Per aquell temps, Harold Pinter no havia rebut encara el Premio Nobel de Literatura, però el seu prestigi com un dels dramaturgs més originals i influents del segle XX feia que la idea d'abordar-li perquè reescrivís la popular obra de Shaffer semblés una miqueta ingènua. La formidable reputació de Pinter hauria desanimat a qualsevol altre productor, i Law admet alegrement que semblava ‘una possibilitat remota i absurda’.
Per aquell temps, Harold Pinter no havia rebut encara el Premio Nobel de Literatura, però el seu prestigi com un dels dramaturgs més originals i influents del segle XX feia que la idea d'abordar-li perquè reescrivís la popular obra de Shaffer semblés una miqueta ingènua. La formidable reputació de Pinter hauria desanimat a qualsevol altre productor, i Law admet alegrement que semblava ‘una possibilitat remota i absurda’.
Pinter havia vist algunes actuacions de Jude Law, tant en pantalla com en escena, i li va agradar tenir l'oportunitat de treballar amb ell. Amb Pinter a bord, l'excel·lent idea de Halfon i Law va adquirir molt més interès i Castle Rock va acceptar finançar l'elaboració del guió i el desenvolupament del projecte.
Law havia proposat la idea a Michael Caine alguns anys abans, i Caine va estar d'acord en principi que seria divertit fer altra pel·lícula de La Huella, aquesta vegada en el paper interpretat per Laurence Olivier en 1972. Amb el nou guió acabat, Law es va posar en contacte amb Caine.
"Em va fascinar tota la idea des del començament", declara Michael Caine, "però, sobretot, quan vaig veure el guió de Pinter. Encara que la trama bàsica és la mateixa i el títol també, l'obra de Pinter és completament distinta de la de Anthony Shaffer. No és la mateixa pel·lícula." Amb Michael Caine fitxat per a participar en el guió de Pinter, Law va admetre que havia arribat el moment de trobar un director que "guiés a l'equip i convertís tots els nostres enfocaments en un sol". Entre els directors que remenem es trobava Kenneth Branagh, potser més conegut per les seves adaptacions de l'obra de Shakespeare.
"Em va fascinar tota la idea des del començament", declara Michael Caine, "però, sobretot, quan vaig veure el guió de Pinter. Encara que la trama bàsica és la mateixa i el títol també, l'obra de Pinter és completament distinta de la de Anthony Shaffer. No és la mateixa pel·lícula." Amb Michael Caine fitxat per a participar en el guió de Pinter, Law va admetre que havia arribat el moment de trobar un director que "guiés a l'equip i convertís tots els nostres enfocaments en un sol". Entre els directors que remenem es trobava Kenneth Branagh, potser més conegut per les seves adaptacions de l'obra de Shakespeare.
Sinopsi:
Un milionari autor de novel·les policíaques uneix el seu enginy amb l'actor en atur que es va escapolir amb la seva dona en un joc terriblement seriós i summament retorçat amb conseqüències perilloses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada