dimecres, 6 de maig del 2009

Ultimàtum a la Terra



Es critica molt les interpretacions que fa en Keanu Reeves perquè és bastant inexpressiu. Jo no hi estic d'acord, a mi m'agrada, són gustos personals, però sí que és cert que, en aquesta pel·lícula, es guanya la fama, d'altra banda, d'acord amb el seu paper.


Cert que no es cap meravella de film, però crec que és força entretingut i que reflexa l'estupidesa humana a la perfecció (llàstima que al final l'àlien no s'ho cregui i no ens envii a tots plegats a pastar fang, que ja ens ho mereixem). De totes maneres era més agosarada l'original de 1951 de Robert Wise, un clàssic de la sèrie B de ciència ficció que reflectia un problema del moment: la carrera armamentística i advocava pel pacifisme. Ara el missatge s'ha actualitzat però no deixa de ser, en el fons, el mateix: la violència, la destrucció, la guerra... i és que els humans no aprenem!



El que em va agradar de la pel·lícula és la reacció del nen de voler matar els dolents, com a vist a innumerables films i com, a hagut de patir per la mort del seu pare a la guerra d'Iraq. També em va agradar la Jennifer Connelly que la seva presència sempre és estimulant. En canvi l'actuació de la Kathy Bates fent de presidenta en funcions dels Estats Units perquè el president electe a veure arribar els marcians corre a amagar-se, és més aviat discreta.



4 comentaris:

Funcionario's blog ha dit...

A mí lo que no me gustó fue el tinte yankipatriotero que exhala toda la película.

De todos modos, ¿no se supone que Keanu es un robot? Pues eso, teóricamente tiene que estar inexpresivo, porque los robots no entienden de emociones.

Y el final es lo más patatero que he visto en mucho tiempo, aún más yankipatriotero que toda la película. Qué lejos queda el Klatu Barada Nichto...

Deric ha dit...

lejos, lejos!
No, el Keanu no era un robot aquí, és el "humano", el robot es el Gort, el del rayo en el ojo.
Lo de yankipatriotero es tan habitual en este tipo de cine que mi cerebro ya lo anula automaticamente para no caer en la desesperación politiquera

Funcionario's blog ha dit...

Bé, crec que si no parlo català tu continuaràs responent en castellà, així que...

Però jo crec que feia d'alienígena o d'una cosa d'aquestes. Bé, no em va agradar, o sigui que no em sap greu haver-me oblidat...

Deric ha dit...

cert, és que no m'adono quan canvio d'idioma, és el que té haver tingut les dues llengües a casa...