dilluns, 20 d’octubre de 2008

Vicky Cristina Barcelona



Darrera d'aquest complicat títol s'amaga l'última pel·lícula de Woody Allen que ben bé es podria titular "Un estiu a la Provença" o a la Toscana. De fet que passi l'acció a Barcelona o a Timbuctú no té més importància, el que s'intenta retratar són diferents relacions amoroses, a quina més tormentosa: l'espanyola racial i exagerada; l'americana deshinibida que no sap què vol; l'altre americana més recatada que tampoc sap el que vol però que no s'atreveix a donar cap pas per sortir de la seva vida estructurada; l'espanyol caradura entranyable; la rica infeliç; el promès estúpid... tot un regitzell de tòpics.

La pel·lícula, d'una durada estàndar a les d'Allen (90 minuts) passa força bé, tot i que per moments desespera el recargolament de relacions i indecisions dels protagonistes, però no és una gran pel·lícula, sembla més aviat un film d'encàrrec rodat amb correcció però sense pasió.

I jo em preguntava: on és la Barcelona de postal que tan van criticar? Sí que surten imatges típiques de la ciutat però també raconets del barri gòtic i del Raval i d'altres que, com he dit, podrien ser de qualsevol altre lloc més semblants a la Provença o a la Toscana (em refereixo a la vila del pintor i quan surten a fer volts amb bicicleta).

I a tot això? Per què la pel·lícula no porta per títol "Vicky Cristina Barcelona Oviedo"?

6 comentaris:

jordicine ha dit...

Potser perquè Oviedo no ha pagat? Ja ja ja. Penso exactament igual que tu... tot i que crec que a mí em va agradar una miqueta més. Se'm va fer curta i tot. Una abraçada.

nimue ha dit...

O Vicky-Cristina-Maria Elena, que tindria més lògica...
A mi no m'ha agradat i això que sóc molt fan d'Allen :(

Rita ha dit...

A mi doncs em va agradar una mica menys. Us poso l'enllaç amb la meva opinió.

http://lamevaillaroja.blogspot.com/2008/10/vicky-cristina-barcelona.html

Ferran ha dit...

Home, jo recordo alguna escena de la Johansson amb una camera de fotos, fent de guiri, que... en fi... semblava un reportatge pagat per Turisme de Barcelona.

Tot i això, a mi em va agradar, em sembla que una mica més que a tu. De totes formes, tens raó, els personatges són tòpics, tòpics...

El veí de dalt ha dit...

Ja tardo en anar-la a veure...

SensePresses ha dit...

Doncs a mi no em va emocionar.

Trobo que el Woody pot donar molt més de sí i que (en paraules d'ell), va venir a passar unes vacances pagades a Barcelona i de passada va fer una pel.lícula.

El més trist és que m'hauria agradat que hagués passat el mateix que amb Londres : recordar la ciutat gràcies a una gran pel.lícula com és Match Point.

Llàstima, no hem estat de sort o sospito que hem coaccionat massa a l'artista.

Salutacions Deric !