diumenge, 28 d’octubre de 2012

LO IMPOSIBLE


Seria millor anar a veure aquesta pel·lícula "verge", però com això és gairebé impossible per la publicitat que li han fet i perquè, ja abans d'entrar, ens han explicat la història, has de pensar igual que quan vas a veure una pel·lícula sobre el Titànic: saps el final, però vols que et sorprenguin amb el desenvolupament. I, personalment, crec que ho ha aconseguit. 

Em va captivar el tractament visual i emocional que fa de l'arribada del tsunami i com el director, J.A. Bayona, aconsegueix donar-nos el punt de vista de la gent que està aliena al que els està a punt de succeir. 

Naomi Watts fa una interpretació magnífica
Com espectadors sabem el que vindrà i en el moment que vindrà, però el director en cap moment ens ho anticipa més enllà dels pocs segons que les mateixes víctimes van tenir per veure-ho venir: estem a l'hotel, no veiem la platja ni el mar perquè ens queda darrera dels bungalows, fa un dia esplèndid. De cop s'aixeca un vent estrany i se sent un fort soroll provinent del mar. Què és? No saps, però tens la sensació que en passa alguna cosa, sobretot quan veus el vol nerviós dels ocells. Quan vols adonar-te l'onada sobrepassa els bungalows. Ja no hi ha temps per a res. A partir d'aquí tot es precipita. Aigua. Silenci. Runes. Palmeres. I més aigua. No entens res, només vols sortir a la superfície per tornar a respirar. Quan ho aconsegueixes et veus arrossegat com un tros de runa més. No pots agafar-te en lloc i l'aigua et porta, no saps on. No saps quan s'acabarà. Com lluitar contra el que no entens? Només vols que s'acabi. Com sigui, però que s'acabi.

Espectacular primera part de la pel·lícula. Després, amb moments molt emocionants i d'altres no tants, ja és el drama de la família, que de forma individual, faran l'impossible per saber si els altres són vius i per retrobar-se.

J. A. Bayona
No puc evitar comparar l'enfocament de Bayona, un director català, amb el que li hauria donat un director americà (sense posar noms), i estic convençut que hauria posat l'èmfasi amb la tensió de l'arribada del tsunami, ens l'haurien ensenyat molt abans com una amenaça que caurà sobre els turistes. Cinematogràficament la tensió hauria estat més forta, segur, més manipuladora també, però ens hauria allunyat de l'acció, ens hauria posat en el pla de simple espectador i no com a fet en Bayona, que ens fica dins l'acció com un turista més.


1 comentari:

Pakiba ha dit...

Fabulosa película que lo imposible es no emocionarse.