El discurso del rey és una mostra de com, amb una petita anècdota, és pot fer una bona pel·lícula.
Si mires l’argument, aquest és pràcticament insubstancial: un rei tartamut que vol deixar de ser-ho per poder fer front a les seves obligacions com a monarca.
A partir d’aquí, el retrat dels protagonistes és ben acurat, cosa que ajuda amb les interpretacions magnífiques dels seus tres protagonistes: Colin Firth, Helena Bonham-Carter i Geoffrey Rush.
A la pel·lícula se li podria atacar pel fet que li dóna més importància a que el rei pugui parlar bé que als esdeveniments històrics tan importants que estan a punt de succeir (inici de la Segona Guerra Mundial), no obstant crec que el film no vol centrar-se en uns fets històrics, sinó en la psicologia dels personatges i en fer-nos més humanes unes persones que es veuen, normalment, com gent d’un altre món, postís i llunyà.
La meva puntuació: ***
2 comentaris:
Una pel·lícula esplèndida i ferma candidata a algun òscar, tenint en compte el gust de Hollywood pels, diguem-ne, problemes de salut.
Segur que sí, si més no, en Firth és probable que s'emporti alguna cosa
Publica un comentari a l'entrada