Charo López

Què se n'ha fet de Charo López, la mítica Clara Aldán de la sèrie de televisió (1982) Los Gozos y las Sombras?

Si no estem equivocats, la seva darrera aparició a la petita pantalla va ser a l'episodi del 10 de novembre de 2008 de la sèrie Camera cafè, i al cinema al curtmetratge Habitación de alquiler (2006) i a la pel·lícula Las llaves de la independencia (2005). 

Sembla ser que en teatre sí que se la pot veure més sovint. Una de les darreres obres que ha representat ha estat "Carcajada salvaje" (2011) al costat de Javier Gurruchaga.

Arxiu de personatges destacats

• Achero Mañas
• Adam Larson
• Aitor Luna
• Alberto Ammann
• Alejo Sauras
• Alfonso Bassave
• America Ferrera
• Andrew Lincoln
• Ben Barnes
• Bradley Cooper
• Candela Peña
• Carmine Recano
• Channing Tatum
• Charo López
• Chris Pine
• David Selvas
• Hazel Court
• Henry Cavill
• Hugo Silva
• James Marsden 
• Jensen Ackles
• Josh Duhamel
• Lance Guest
• Lola Dueñas
• Manolo Cardona
• Miguel Àngel Silvestre
• Nicolas Duvauchelle
• Nikki Blonsky
• Oscar Isaac
• Pio Marmaï
• Raoul Bova
• Rodrigo Guirao 
• Romain Duris
  
• Sergio Peris-Mencheta
• Stephen Amell
• Tamar Novas
• Taylor Kitsch
• Tom Cullen
• Unax Ugalde
• Xevi Camps

Candela Peña

Candela en una de les seves interpretacions

Nascuda a Gavà (Barcelona) el 14 de juliol de 1973 amb el nom de María del Pilar Peña Sánchez. La seva afició pel món de l'actuació li ve des de petita, doncs els seus pares tenen un frankfurt just al costat de l'antic cinema Maragall de Gavà. Amb només 4 anys ja donava classes de ballet a l'Institut de la Dansa de Barcelona. Va estudiar fins el COU i quan va acabar, se'n va anar a Sevilla, la ciutat natal del seu pare, a estudiar al Centro Andaluz de Teatro, d'allà faria el salt a Madrid.


En el rodatge de El patio de mi cárcel

D'on ve Candela Peña? Hi ha dues versions sobre el seu nom artístic. La primera diu que es va posar Candela en homenatge a la Candela interpretada per María Barranco a Mujeres al borde de un ataque de nervios. L'altre versió és més antiga i diu que van ser els seus companys d'institut que li van posar aquest nom després d'interpretar una versió de La casa de Bernarda Alba.

Amb la seva dilatada carrera des de la llunyana Días Contados (1994) fins a la seva darrera pel·lícula encara en fase de post-producció La isla interior (2009), Candela ha guanyat 15 premis per la seva feina i ha estat 13 cops nominada. Entre aquests premis destaca el Goya a millor actriu protagonista per Princesas (2005), el Butaca també per a millor actriu catalana i la Biznaga de Plata al Festival de Màlaga pel film Torremolinos 73 (2003).

Rebent un dels dos Goyas que ha guanyat

Entre la seva filmografia destaquen les anomenades Torremolinos 73 i Princesas, però també títols com Todo sobre mi madre (1999); Hola, ¿estás sola? (1995); Sin vergüenza (2001); Descongélate (2003); Te doy mis ojos (2003); El patio de mi cárcel (2008) o Los años desnudos (2008).

Candela a Princesas

Lola Dueñas

Filla de Nicolás Dueñas i de María Navarro, va néixer el 6 d'octubre de 1971 a Barcelona on va estudiar interpretació a l'Institut del Teatre d'aquesta ciutat.

Ha tingut una de les carreres més interessants del cinema espanyol amb la seva participació en les millors pel·lícules. El seu primer paper important va ser al 1998 a "Mensaka" on interpretava una tendre ionqui.

El Goya a la millor actriu se'l va endur el 2004 per la seva interpretació de Ramona a la pel·lícula d'Alejandro Amenábar, "Mar adentro" i el 2006 va rebre el premi a la Millor Interpretació al Festival de Cannes, al costat de tot l'elenc femení, per "Volver" de Pedro Almodóvar.

La seva darrera pel·lícula estrenada és "Fuera de Carta", de Nacho G. Velilla. Aviat la veurem a la pel·lícula de Pedro Almodóvar, "Los abrazos rotos", en fase de post-producció. Actualment està rodant "Yo también" d'Antonio Navarro i Álvaro Pastor on és la protagonista, i ja té en cartera un altre projecte, "Muchachas", de Philippe Le Guay, que està en fase de pre-producció i on compartirà cartell amb Carmen Maura i Natalia Verbeke.

Altres pel·lícules seves són: Marta y alrededores (1999); Las razones de mis amigos (2000); Hable con ella (2002); Piedras (2002); Días de fútbol (2003); 20 centímetros (2005)...

A la televisió l'hem vist a sèries com Periodistas, Entre naranjos y Policías, en el corazón de la calle.

Nikki Blonsky

Nikki Blonsky va néixer el 9 de novembre de 1988 amb el nom Nicole Margaret Blonsky i és actriu i cantant. És més coneguda per haver guanyat el Critics Choice Award (Millor Actriu Jove) i haver quedat finalista als Globus d'Or pel seu paper de Tracy Turnblad a Hairspray, l'adaptació a la gran pantalla del 2007 de l'adaptació del musical feta per John Waters amb la pel·lícula del mateix nom.

Nikki va néixer i es va criar en Great Neck, Long Island, Nova York. Encara que es va graduar de l'escola Great Neck Village School al gener de 2006, va rebre tota la seva formació en art dramàtic i musical en l'escola secundària Great Neck South High School, que és una escola especialitzada guanyadora en quatre ocasions de Premis Grammy, el més recent en 2005. És també poeta i ha publicat les seves obres, particularment un poema en honor a Jonathan Llig Ielpi, un membre del Cos de Bombers de Nova York i bomber voluntari en el cos de bombers "Vigilant" de Great Neck, que va morir en la tragèdia del World Trade Center del 11 de setembre de 2001. Nikki solia cuidar als nens de la família de Jonathan.

Blonsky començava treballar en el seu àlbum de debut el setembre de 2007 i el novembre confirmava que estava treballant amb el músic de rock alternatiu Duncan Sheik sobre un cert nombre de cançons. El seu primer single, "On a High", una de les pistes de Sheik, era presentat en la pel·lícula Queen Sized (2008), en la qual Blonsky també feia de protagonista. El disc va sortir a la venda el març de 2008 i el 18 de desembre, de 2007, actuava amb Turtle Creek Chorale en la seva primera actuació en solitari.

Aquest mateix any també té previst ser la protagonista d'una sitcom de televisió que és actualment en planificació. I és més que probable que torni a ser la Tracy Turnblad que tant éxit li va donar en la seqüel·la de Hairspray.

El 22 de juny de 2008 va cantar l'Himne Nacional Americà en el pre cerimònia de la cursa Toyota\Save Mart 350 que tenia lloc a Infineon Raceway.

America Ferrera

America Georgina Ferrera va nèixer el 18 d’abril de 1984 a Estats Units de pares hondurenys i és la menor de sis germans. America va ser criada per la seva mare, una executiva d’hotel a càrrec del personal de neteja a El Valle de San Fernando.

Va començar a actuar als vuit anys en el teatre local i en obres escolars. Al 2002 va fer el seu debut en la pel·lícula “Las mujeres de verdad tienen curvas”. Aquell mateix any va guanyar el premi a la millor actriu en el Sundance Festival gràcies a la seva interpretació en aquesta pel·lícula.

Ferrera ha participat en sèries de televisió com C.S.I. (2004) o Touched by an Angel (2002) i en pel·lícules com Lords of Dogtown (2005), Steel City (2006), Muertas (2007), La misma Luna (2007), però el seu èxit internacional li ha vingut de la mà del personatge de Betty Suárez de la sèrie de televisió Ugly Betty, l’adaptació americana del culebrot Betty la fea, produit per l’actriu mexicana Salma Hayek que també apareix en alguns episodis de la sèrie. Per aquest paper, America, va aconseguir el Globus d’or el 2007 per a millor actriu de televisió en una sèrie de comèdia desbancant a les actrius Felicity Huffman o Mary-Louise Parker.



L’any 2007 va ser escollida Mujer Latina del año per les revistes 'Billboard' i 'Hollywood Reporter'.

Hazel Court

Hazel Court era una actriu britànica de finals dels 50 i principis dels 60 quan va protagonitzar títols llegendaris del gènere fantaterrorífic a les ordres de dos dels grans: Terence Fisher i Roger Corman. Va compartir la pantalla amb Christopher Lee, Vincent Price, Boris Karloff i Jack Nicholson. La intèrpret, de 82 anys, va morir el dimarts, 15 d'abril a Califòrnia, després de patir un atac al cor.

Nascuda en Birmingham (Gran Bretanya), el 10 de febrer de 1926, Hazel Court era una enamorada del cinema que sempre va tenir molt clar que volia ser actriu. Quan va acabar els seus estudis d'art dramàtic, va ser reclutada per la companyia de Arthur Rank. A mitjan els 40, l'actriu va protagonitzar títols com Trobada a l'alba, una cinta d'aventures. No obstant això, el seu primer gran èxit va ser La maledicció de Frankenstein, de Terence Fisher, on era la cosina de Frankenstein (Peter Cushing), en la versió de la productora britànica Hammer, on el monstre era el inigualable Christopher Lee.

Va repetir amb Fisher i Lee en la inoblidable L'home que va desafiar a la mort. Convertida per aquests títols en una petita icona del cinema fantàstic, va quedar encasellada en el gènere.

Es va mudar a Estats Units, on el rei de la sèrie B, Roger Corman, la va reclutar com protagonista de diverses de les seves famoses adaptacions d'obres d'Edgar Allan Poe. La primera va ser L'obsessió, al costat de Ray Milland, i a continuació va encapçalar el cartell de El corb (1963), famosa pel seu irrepetible duel de mags final. El repartiment era sens dubte un autèntic plaer per als apassionats del terror, doncs al costat de Court estaven ni més ni menys que Vincent Price, Peter Lorre, Boris Karloff i Jack Nicholson.

L'últim lliurament de la saga per a Court va ser la inquietant La màscara de la mort vermella, de nou amb Vincent Price.

En el continent americà, Hazel Court va fer carrera en la petita pantalla, doncs va intervenir en sèries tan memorables com Alfred Hitchcock presenta, En els límits de la realitat, Bonanza, Jim West i Missió impossible.

Un cameo en el tercer lliurament de la saga, El final de Damien (1981), va suposar l'últim treball para Hazel Court, que havia seguit molt activa, sobretot en la televisió fins a 1972 .