Divendres
passat, a Girona, va ser la presentació «mundial» (com va dir el
seu director) de la nova pel·lícula d'en Ventura Pons, «Cola,
Colita, Colassa (Oda a Barcelona)», un documental sobre la fotògrafa
barcelonina, Colita.
La
presentació va anar a càrrec d'en Guillem Terribas i va comptar amb
la presència d'en Ventura Pons, la Teresa Gimpera i dues dones més
que participen al documental.
La presentació va estar molt bé
perquè la Gimpera va explicar algunes anècdotes de la pel·lícula,
però també de la seva època d'actriu, molt divertides. En Pons
(per cert que no calla ni sota l'aigua) va explicar, entre d'altres
coses, el perquè d'aquest nou treball: tot va venir quan es va
assabentar que la seva amiga Colita havia rebutjat el Premio Nacional
de Fotografia per protestar per la política cultural del ministre
Wert. El premi està dotat en 30 mil euros i en Ventura Pons li va
dir que no es preocupés, que ell li faria una pel·lícula per
recuperar aquests diners. I dit i fet.
La
pel·lícula està plantejada com una reunió d'amigues que van a
berenar a casa la Colita i la fan petar recordant els vells temps.
Parlen del treball de la fotògrafa, però sobretot de la joventut
perduda en els anys de la dictadura. Records de feina, d'amistats,
d'amors, de política i d'inquietuds culturals es barregen entre una
mostra de fotografies de la Colita. És, però i sobretot, un retrat
i una memòria històrica d'uns anys, els darrers de la dictadura
franquista, en que la joventut volia fer la revolució i aquesta
començava per trencar els esquemes i les convencions del passat.
Les
amigues de la Colita són la Teresa Gimpera, la Majura Torres, la
Rosa Regàs, Núria Feliu, Pilar Aymerich, Beatriz de Moura, Anna
Maio i Marta Tatjer, i entre els seus records, anècdotes i
xafarderies, aconsegueixen que sembli que tu també estiguis berenant
amb elles a casa de la Colita.
Molt
recomanable per recuperar de primera mà la memòria d'una època.
