INCERTA GLÒRIA

Potser esperàvem una pel·lícula tan rodona com Pa Negre i no és així. Tot i això és una gran producció que demostra que a Catalunya també es pot fer bon cinema, de qualitat, i amb temes que, tot i que locals, són perfectament extrapolables a qualsevol país.

Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, no és una pel·lícula sobre la Guerra Civil espanyola, tracta de l’amor i de les baixeses humanes que, ara sí, en un context bèl·lic afloreixen amb més força i contundència.

No puc comparar-la amb el llibre de Joan Sales, perquè no l’he llegit, però com a producte independent, com a film, funciona molt bé: té potència, agilitat, ritme, una posada en escena que, tot i els ajustos pressupostaris està molt aconseguida.

L’únic inconvenient per a mi és el repartiment, és massa desigual. Mentre que la Núria Prims es menja la pantalla i l’Oriol Pla li va bastant al darrera, l’altra parella, Marcel Borràs i Bruna Cusí, es queden curts, plans, no aconsegueixen transmetre emocions, i és una llàstima, sobretot el paper de la Cusí perquè podia haver estat una interpretació brutal i no hi arriba.

Sorprenen i s’agraeixen molt les col·laboracions especials. N’hi ha moltes, però cal destacar sobretot les de Fernando Esteso, Terele Pavez i Juan Diego.

MANCHESTER FRENTE AL MAR (Manchester by the sea)

Manchester frente al mar (Manchester by the sea, 2016) és una pel·lícula trista, però no melodramàtica. El que podria convertir-se fàcilment en un gran espectacle sentimentaloide, està presentat de forma continguda de tal forma que no va a buscar la llagrimeta fàcil, busca deixar una sensació de tristor, de pèrdua, en l'espectador.

Casey Affleck interpreta un home que ho ha perdut tot a la vida i que quan jo no hi veu més futur que el d'anar vivint un dia rere l'altre purgant la seva culpa, rep la trucada que l'avisa de la mort del seu germà i que ha de tornar a Manchester on es va produir el desencadenant de la seva desgràcia. Allà haurà de fer-se càrrec del seu nebot adolescent, enfrontar-se a un passat que vol oblidar i a la incomprensió de la gent. Però quan s'arriba al fons del pou ja no es pot caure més avall i l'única opció que queda és remuntar i intentar sortir-ne, per molt que costi, per molt que un no vulgui.

Aquesta és l'essència de Manchester frente al mar: la pèrdua, la culpa, la vida que ens posa proves contínuament.

MOONLIGHT

Vaig anar a veure Moonlight avalada per la crítica, els premis i les nominacions aconseguides. Vaig llegir frases com «un drama sincero que golpea estómagos y toca la fibra emocional desde la primera escena» i vaig pensar que podria estar bé. Res més lluny de la realitat. No em va emocionar gens, no vaig sentir cap mena d’empatia cap el protagonista. No connectava gens i això que m’agradava com estava filmada i l’ús de la força de la mirada dels personatges. Però si no has llegit abans l’argument no entens de què va ni que és el que li passa al protagonista, ni tan sols l’època en que està ambientada, present, anys 80?

Estructurada en 3 capítols, tres edats del protagonista, les dues primeres, infància i adolescència, són un cúmul de situacions poc reals, inconnexes, absurdes, mal explicades i poc realistes. Jo també vaig patir bullying i no em vaig veure reflectit, ni emocionat, en cap moment. Em vaig avorrir molt.

(ATENCIÓ, SPOILERS)

Només salvaria el tercer capítol quan el protagonista, ja adult, convertit en traficant de drogues, un tipus dur amb un cos molt musculat, no deixa de ser aquell nen espantat i innocent del primer capítol on el que busca és només una mica d’amor. La contradicció de veure aquell tros d’home dur, però tan fràgil a l’hora, com quan va a cercar l’amic i està nerviós. I l’escena final, d’una força brutal que, només per ella, salva tota la pel·lícula.

LOS FENÓMENOS

 

El 12 de desembre s'estrena LOS FENÓMENOS, un drama social que, amb pinzellades d'humor, parla de l'esplendor i la decadència de la totxana a través d'un personatge interpretat per Lola Dueñas que escapa d'un passat tempestuós simbolitzat en el personatge de Luis Tosar, i que es veu obligada a treballar amb una quadrilla d'obrers als que anomenen "Els fenomens" per la seva capacitat d'aixecar metres quadrats construïts.

Neneta viu a la costa d'Almeria en una furgoneta amb la seva parella, Lobo. El mateix dia que Lobo comença, suposadament, en una nova feina, l'abandona. Ella recull el campament i torna amb en seu fill al seu poble de Galícia on tot són dificultats i només aconsegueix feina de peó de la construcció.

Pateix la duresa de la feina i el fet de ser dona en un ofici d'homes, però aconsegueix sobrepossar-se amb coratge i amb la companyia de la seva quadrilla, "Els fenomens". Sembla que les coses comencen a anar-li bé, guanya diners i té nous somnis, però el començament de la crisi els farà miques un a un.

Los fenómenos està dirigida per Alfonso Zarauza i protagonitzada per Lola Dueñas, Luis Tosar i Juan Carlos Vellido.

LA SENYORETA JÚLIA (MISS JULIE)

MISS JULIE és una adaptació de l'obra de teatre escrita pel dramaturg suec August Strindberg el 1888 i que va ser considerada massa atrevida per les autoritats sueques de l'època. Actualment és una de les més representades i retrata els enfrontaments entre classes socials i sexes.

El protagonistes d'aquesta versió són Jessica Chastain, Colin Farrel i Samantha Morton. La direcció i el guió són de l'actriu i directora Liv Ullmann.

La pel·lícula explora la lluita de poder entre una jove aristòcrata i el criat del seu pare. En un ambient festiu on han desaparegut les barreres socials, Júlia i John ballen i beuen, es sedueixen i manipules. Ella, plena d'altivesa, desitja rebaixar-se; ell és educat, però bast. Als dos els uneix un desig i una repulsió mútua. Seductors i tendres, o brutals i salvatges, els moments íntims els empenyen a fer plans desesperats i a somiar amb una vida junts. 

Miss Julie s'estrena el 12 de desembre

THE SKELETON TWINS

El divendres 14 de novembre s'estrena The Skeleton Twins, protagonitzada per Bill Hader, Kristen Wiig i Luke Wilson, i dirigida per Craig Johnson.

Guanyadora del premi al millor guió en l'edició del festival de Sundance 2014, la pel·lícula explica la història de dos bessons, Maggie i Milo, que després de molts anys de distanciament, viuen vides separades per parts oposades del país. Quan senten que ja no poden més, una inesperada reunió els força a replantejar-se perquè les seves vides han anat tan malament. Per a Maggie això significa reanalitzar les seves tendències autodestructives i el seu matrimoni amb el dolç, però immadur marit, Lance. Mentrestant Milo ha d'enfrontar-se al dolor que li va causar que li trenquessin el cor molt jove, del que encara no ha pogut recuperar-se. Mentre que el seu reencontre sembla que els revitalitza, s'adonen que la clau per solucionar les seves vides es troba simplement en acceptar el passat i arreglar la seva relació filial.

WHIPLASH

WHIPLASH és la nova pel·lícula del director Damien Chazelle, protagonitzada per Miles Teller i J.K. Simmons que, després del pas per nombrosos festivals internacionals com Sundance, Cannes, Toronto i New York, ha rebut grans elogis per part de la crítica.

Andrew Neiman és un jove i ambiciós bateria de jazz absolutament enfocat en aconseguir el cim dins de l'elitista conservatori de música de la Costa Est en el que rep la formació. Marcat pel fracàs de la carrera literària del seu pare, Andrew té somnis de grandesa i vol convertir-se en un dels grans.

Terence Fletcher, un instructor tan conegut pel seu talent com pels seus durs mètodes d'ensenyament, dirigeix el millor conjunt de jazz del conservatori. Fletcher descobreix Andrew i el bateria és seleccionat per formar part del conjunt musical que dirigeix, canviant per sempre la vida del jove. La passió d'Andrew per aconseguir la perfecció ràpidament es converteix en la seva obsessió, al mateix temps que el seu despietat professor continua portant-lo al límit de les seves possibilitats, i de la seva salut mental.

Whiplash s'estrenarà el 16 de gener de 2015

SERENA

SERENA és un drama protagonitzat per Jennifer Lawrence i Bradley Cooper i dirigit per Susanne Bier.

En les muntanyes de Carlonia del Nord, a finals de la dècada de 1920, George i Serena Pemberton, una enamorada parella d'acabats de casar, comencen a aixecar un imperi fuster. Serena no triga en demostrar la seva vàlua en un món d'homes, sigui a l'hora de supervisar els llenyataires, caçar serps cascabell o fins i tot salvar la vida d'un home a la muntanya. 

Amb poder i influència suficient en les seves mans, els Pemberton no permeten que ningú s'interposi en el seu amor i les seves ambicions. No obstant, quan Serena descobreix el passat secret de George i afronta el gir irremeiable que li ha reservat el destí, el seu matrimoni es veu abocat cap un dramàtic desenllaç.

Serena s'estrenarà el 31 d'octubre.

COHERENCE

El 24 d'octubre s'estrena COHERENCE del director James Ward Byrkit i que va guanyar el premi al millor guió en el Festival de Sitges i el de millor pel·lícula en festivals com FANT de Bilbao i Amsterdam.

La pel·lícula, protagonitzada per Emily Foxler, Maury Sterling, Nicholas Brendon, Lorene Scafaria, Elizabeth Gracen, Hugo Armstrong, Alex Manugian i Lauren Maher, és un intens thriller psicològic i un drama sobre les emocions i conflictes humans i està considerada una de les millors i més sorprenents pel·lícules de ciència-ficció dels darrers anys.

De què va?

Finlàndia any 1923. El pas d'un cometa va fer que els habitants d'un poble quedessin completament desorientats originant comportaments del tot estranys, fins i tot una dona va trucar la policia per denunciar que l'home que estava a casa seva no era realment el seu marit... 

Dècades després, un grup d'amics recorda aquest episodi mentre sopen, brinden i es preparen per veure passar un altre cometa. Es pot repetir la mateixa història?

MAI ÉS MASSA TARD (Still Life)

MAI ÉS MASSA TARD (Still Life) o Nunca es demasiado tarde com es titula aquí, s'estrena el 24 d'octubre i és una comèdia dramàtica dirigida, produïda i escrita per Uberto Pasolini, productor de Full Monty i director de Machan.

Està protagonitzada per Eddie Marsan, un dels actors britànics més respectats de la seva generació, guanyador de dos British Independent Film Awards per El secret de Vera Drake i Happy, un conte sobre la felicitat. 

La pel·lícula s'inspira amb les referències visuals de les pel·lícules del mestre Yasujirô Ozu, amb un ritme pausat i tranquil, però amb imatges visualment potents de la vida i de la seva rutina.

De què va?

La feina de John May consisteix en trobar als familiars dels que han mort sols. És un individu meticulós fins a l'obsessió i la seva vida és tranquil·la i ordenada fins que el seu cap li anuncia que serà acomiadat per retallades a l'empresa. Involucrat encara en el darrer cas, John s'alliberarà de les rutines i per fi sabrà què és la vida amb la seva excitant i perillosa imprevisibilitat.

ABANS DEL FRED HIVERN

ABANS DEL FRED HIVERN és la tercera pel·lícula de l'escriptor francès Philippe Claudel, després de Silenci d'Amor i Fa molt que t'estimo, un thriller intimista a l'estil de Claude Sautet, sobre el pas del temps en una parella burgesa abans de l'hivern de les seves vides i després d'una tardor lluminosa.

La pel·lícula està protagonitzada pels actors Kristin Scott-Thomas, Daniel Auteuil, Leila Bekhti i Richard Berry.

Paul és neurocirurgià de 70 anys. Està casat amb Lucie i sempre han sigut feliços, fins que un dia comencen a arribar rams de flors a casa seva coincidint en que una jove de 20 anys no deixa de creuar-se en el camí de Paul. A poc a poc, les màscares i les mentides comencen a caure.

UNA CITA PER A L'ESTIU

UNA CITA PER A L'ESTIU és l'única pel·lícula dirigida per Philip Seymour Hoffman, una petita joia rodada ja fa 3 anys i que s'estrena el 14 d'agost com a petit homenatge a aquest actor. Protagonitzada per Philip Seymour Hoffman, Amy Adams, John Ortiz i Daphne Rubin-Vega, és una història sobre l'aprenentatge de l'amor, començant per l'amor a un mateix.

Jack és un conductor de limusines a Nova York. introvertit i reclòs en si mateix. Clyde, el seu company de feina, i la seva esposa Lucy decideixen preparar-li una cita a cegues amb Connie, una noia tan aïllada com ell. Mentre Jack i Connie enforteixen la seva relació, transformant-se a ells mateixos en el procés, el matrimoni de Clyde i Lucy comença a fer aigües.

UN TOC DE VIOLÈNCIA

UN TOC DE VIOLÈNCIA és un ampli retrat de la vida a la Xina contemporània inspirada en uns incidents que van tenir lloc fa pocs anys. La rapidesa en que s'ha transformat el país beneficia unes regions davant d'unes altres i el trencament entre rics i pobres és cada cop més gran. La violència es converteix així en el recurs més ràpid i directe de que disposen els pobres per recuperar la dignitat perduda.

La pel·lícula, dirigida per Jia Zhang-ke (guanyador del Lleó d'Or a Venècia), explica 4 històries basades en fets reals que va tenir lloc en diferents indrets de Xina. El repartiment està encapçalat per actors professionals com Jiang Wu, Wang Baoqiang, Zhao Tao, desconeguts com Luo Lanshan i actors no professionals.

Un miner indignat es revela contra la corrupció imperant en el seu poble.

Un emigrant que torna a casa per Any Nou i descobreix les infinites possibilitats d'una arma de foc.

Una guapa recepcionista d'una sauna arriba al límit quan un ric client l'agredeix.

Un jove obrer va de feina en feina intentant millorar la seva vida.

MI AMIGO MR. MORGAN (Mr. Morgan’s last love)

MI AMIGO MR. MORGAN (Mr. Morgan’s last love) està dirigida per Sandra Nettelbeck i protagonitzada per Michael Caine, Jane Alexander i Gillian Anderson.

És una coproducció entre Bèlgica i Alemanya basada en la novel·la francesa La Douceur Assassine de Françoise Dorner i la banda sonora corre a càrrec de Hans Zimmer (El cavaller fosc, Gladiator...).

Mr. Morgan és un  tossut vell nortamericà que viu sol a París. És vidu i porta una vida avorrida fins que coneix a Pauline. La vitalitat de la noia i el seu optimisme tornen les ganes de viure a Mr. Morgan.

S'estrenarà el 14 d'agost.

MIL VECES BUENAS NOCHES (A thousand times goodnight)

MIL VECES BUENAS NOCHES està produïda per l'actriu francesa Juliette Binoche i per Nokolaj Coster-Waldau, famós i de gran actualitat pel seu paper de Jamie Lannister en l'existosa sèrie de TV, Joc de Trons.

La pel·lícula està dirigida per Erik Popper, director noruec que va realitzar la premiada trilogia Oslo, formada per Schpaa (1998), Hawaii, Oslo (2005) i DeUsynlige (2008).

Rebecca és una de les primeres reporteres gràfiques de guerra del món. Mentre fotografia una terrorista suïcida en Kabul, pateix una greu ferida. Quan arriba a casa cau una altra bomba: el seu marit i les seves dues filles no suporten més l'angoixa de pensar que pot passar-li alguna cosa i li fan un ultimàtum: o la feina o la família. L'elecció sembla obvia. 

METEORA

Aquest divendres 13 de juny s'estrena la pel·lícula de producció grega-alemanya de l'any 2012, METEORA, del director Spiros Stathoulopoulos que anirà a Madrid el dimecres 11 de juny a presentar-la a la premsa. Està interpretada per Theo Alexander i Tamila Koulieva-Karantinaki.

Meteora és un drama que es va presentar en la selecció a competició de la 62a Berlinale. La seva història és senzilla: un home i una dona s'enamoren i desitgen estar junts. El problema és que ella és novícia i ell monjo. L'escenari són els dos llegendaris convents ortodoxos de Meteora, en Tessalia, regió central de Grècia.

METEORA TRAILER VERSION ORIGINAL SUBTITULADA AL ESPAÑOL from Luis Angel Bellaba on Vimeo.

EL CIELO ES REAL (Heaven is for real)

EL CIELO ES REAL està dirigida per Radall Wallace, el guionista de Braveheart, amb guió d'ell mateix i Christopher Parker, basat en el llibre de Todd Burpo i Lynn Vincent. El repartiment l'encapçala Greg Kinnear, Kelly Reilly, Connor Corum, Margo Martindale i Thomas Haden Church.

Todd Burpo, un petit empresari, bomber voluntari, pastor i pare de família que intenta arribar a fi de mes en el que ha estat un any dur, ha de sotmetre el seu fill petit Colton, a una cirurgia d'emergència en l'hospital. Tot va bé i els pares del nen estan bojos d'alegria pel miracle de la seva recuperació. Però no estan preparats pel que passa a continuació: Colton comença a explicar amb tota naturalitat i seguretat el seu viatge d'anada i tornada al cel. Quan Colton, innocentment, explica als seus pares detalls de coses que és impossible que el nen sàpiga, Todd s'enfronta a un món de misteris i dubtes fins que aconsegueix trobar l'esperança i la força en el que li ha passat al seu fill.

Basada en el llibre El cielo es real, la pel·lícula adapta una història real que va commoure milions de persones de tot el món: l'extraordinària experiència viscuda per un nen que va transformar la seva vida, i l'esforç d'un pare per trobar el valor i la convicció suficients per compartir el descobriment del seu fill amb el món.

S'estrenarà el 19 de juny.

CONDENADOS (Devil's Knot)

CONDENADOS és un thriller psicològic basat en el cas real dels Tres de West Memphis protagonitzat per Colin Firth, Reese Witherspoon, Stephen Moyer, AMy Ryan, Kevin Durand i Mireille Enos, i dirigit per Atom Egoyan.

La pel·lícula està basada en el bestseller de Mara Leveritt que explica el judici i condemna dels adolescents Damien Echols, Jessie Misskelley Jr. i Jason Baldwin pel salvatge assassinat de tres nens de 8 anys en la petita localitat de West Memphis, Arkansas, l'any 1993. Els acusats, tots ells inadaptats socials, es van trobar en el punt de mira d'una societat que reclamava justícia i d'unes forces de l'ordre que, davant de la falta de proves físiques, vinculava els assassinats a un ritus satànic. La història va tenir tots els EEUU pendents durant casis dues dècades i continua essent un dels processos judicials més controvertits.

CONDENADOS es va presentar en el Festival Internacional de Cinema de Toronto i va competir en la Secció Oficial del passat Festival de Cinema de Sant Sebastià i s'estrenarà el 18 de juliol.

De què va?

El brutal assassinat de tres nens porta a un controvertit judici en el que tres adolescents són acusats de matar els nens com part d'un ritual satànic. Però ni la mare d'una de les víctimes (Reese Witherspoon) ni un apassionat investigador (Colin Firth) que treballa per a la defensa creuen que ells siguin els veritables responsables.

EN APATÍA SECUELAS DEL ODIO

EN APATÍA SECUELAS DEL ODIO és una producció espanyola protagonitzada per Álvaro Díaz, Christian Casas i Lucía Ramos, escrita i dirigida pel mexicà Joel Arellanes Duran.

Guanyadora del Premi Menció Honorífica al llargmetratge de ficció internacional del Festival Internacional de Cinema de Hermosillo (Mèxic), el passat mes de novembre de 2013, l'estatueta va ser rebuda pel director, Joel Arellanes, de mans dels directors del festival, Sebastián Rosas i Mrtín Sancho.

De què va?

Rere una agnòstica educació, una vida d'excessos i un llegat d'odi, s'amaga Marcos, un jove indiferent a la vida que, després d'enfrontar-se a la mort, tot canviarà, algú pren el seu lloc davant la llei i paga per la seva culpa, la qual cosa transformarà la seva apatia.

UNA NOCHE

El 4 d'abril s'estrena la pel·lícula de la directora Lucy Mulloy, UNA NOCHE, que representa el seu debut darrera les càmeres i també el debut de tres actors cubans (l'acció passa a La Havana) que van conviure amb la directora durant un any per preparar-se el paper. 

La pel·lícula ha recollit nombrosos premis durant el procés de producció, incloent-hi la beca de producció Spike Lee, la de l'Associació de la Premsa Estrangera o la del Tribeca Film Institute a la millor promesa emergent. A més ha obtingut 12 premis internacionals i nombroses nominacions.

La pel·lícula es convertirà en una trilogia, la segona part de la qual, Una noche más, ja està preparant la directora i que en aquesta ocasió passarà a Nova York.

El film explica la història de Raúl, un jove cubà que somia amb escapar a Miami. Quan es acusat d'assalt, la seva única opció és fugir. Raúl convenç Elio perquè abandonin tot i tractin d'arribar a destí, 90 milles a través de l'oceà. La lleialtat d'Elio es posa a prova quan es debat entre ajudar Raúl i protegir la seva germana bessona, Lila. Una Nit segueix un dia sufocant, ple d'esperança i de tensions, que es resol amb un clímax sorprenent.