Potser esperàvem
una pel·lícula tan rodona com Pa Negre i no és així. Tot i això
és una gran producció que demostra que a Catalunya també es pot
fer bon cinema, de qualitat, i amb temes que, tot i que locals, són
perfectament extrapolables a qualsevol país.
Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, no
és una pel·lícula sobre la Guerra Civil espanyola, tracta de
l’amor i de les baixeses humanes que, ara sí, en un context
bèl·lic afloreixen amb més força i contundència.
No puc comparar-la
amb el llibre de Joan Sales, perquè no l’he llegit, però com a
producte independent, com a film, funciona molt bé: té potència,
agilitat, ritme, una posada en escena que, tot i els ajustos
pressupostaris està molt aconseguida.
L’únic
inconvenient per a mi és el repartiment, és massa desigual. Mentre
que la Núria Prims es menja la pantalla i l’Oriol Pla li va bastant al
darrera, l’altra parella, Marcel Borràs i Bruna Cusí, es queden curts, plans, no aconsegueixen transmetre emocions, i és una llàstima,
sobretot el paper de la Cusí perquè podia haver estat una
interpretació brutal i no hi arriba.
Sorprenen i
s’agraeixen molt les col·laboracions especials. N’hi ha moltes,
però cal destacar sobretot les de Fernando Esteso, Terele Pavez i
Juan Diego.
