dimecres, 8 de febrer del 2017

LA LA LAND (La ciudad de las estrellas)

Per què em va agradar La La Land. La ciudad de las estrellas (Damien Chazelle, 2016)?


Hi ha bàsicament dues raons.

Primera: perquè no sabia res de la pel·lícula, només que era un musical i, per tant no n'esperava res més que veure un musical.

Segona: per l'Emma Stone a qui vaig descobrir a la pel·lícula d'en Woody Allen, Irrational Man, i que em va encantar per la seva naturalitat i expressivitat, sobretot amb una mirada clara i intensa.

(Sí, també perquè hi ha el guapo d'en Ryan Gosling, però no és dels meus buenorros preferits).

Es mereix les 14 candidatures als Òscar? Probablement no. 

Simplement és una pel·lícula fresca, agradable, amb una posada en escena entre clàssica i moderna, i una banda sonora molt bona.

Atenció a l'escena inicial, del millor del film. 

ATENCIÓ, SPOILER! 
(També em va agradar la proposta de final alternatiu, el vaig trobar molt encertat, perquè és el que pensem molts, allò de "que hauria passat si...")