dimecres, 3 de setembre de 2008

Mamma Mia! The Movie



Que vagin per endavant tres coses: 1.- no he vist el musical al teatre; 2.- sóc fan de la Meryl Streep; 3.- m'encanta Abba.

Amb aquests tres punt puc dir que la pel·lícula m'has semblat fantàstica, alegre, desenfadada, optimista, àgil, et passa en un sospir i tens més ganes d'ella i, sobretot, d'Abba.



Sóc conscient que no passarà a la història del cinema com han passat d'altres grans musicals com Grease o Saturday Night Fever, Fame o Flashdance, però crec que l'adaptació està molt ben feta i sobretot s'allunya de l'esquema de musical de teatre amb l'inclusió de paissatges paradísiacs on ja m'agradaria perdre'm una llarga temporada...



... però, i ara bé la part negativa, la història està plena de tópics, com també ho està el retrat que es fa dels grecs i sobretot de les gregues i que una noia que porta tota la seva vida visquent a Grècia sigui incapaç de saber que el seu nom, Sophie, vol dir Sofia en grec. L'altra tema són els intérprets de les cançons: desconec si l'Streep canta ella o fa playack però en tot cas quan canta no resuta gens creible, per mi el pitjor de l'obra, ara bé, quan actua normal, esstà sublim, com sempre. Del Pierce Brosnan tinc clar que sí que és ell qui canta per les desafinades que fa i perquè, pobret, millor que es dediqui a actuar, que és lo seu, i no cantar, tot i que en les, per sort, poques escenes que canta sí que resulta molt més creïble que cap dels altres actors.

A pesar d'aquests aspectes negatius, crec que val molt la pena veure aquesta pel·lícula (millor, però, si us podeu permetre el luxe de pagar l'entrada al teatre) sobretot si tens els ànims decaiguts perquè te'ls aixeca segur.

És d'aquells films que m'apunto per comprar tant bon punt s'editin en dvd per veure totes les vegades que calgui.



Mamma Mia! The Movie
Director: Phyllida Lloyd
Repartiment: Meryl Streep, Pierce Brosnan, Colin Firth, Stellan Skarsgard, Julie Walters, Dominic Cooper, Amanda Seyfried, Christine Baranski

Donna (Meryl Streep), una mare independent i soltera, mestressa d'un petit hotel en una idílica illa grega, està a punt de dejar que se'n vagi Sophie (Amanda Seyfried), la filla a la que ha criat tota sola. Donna ha convidat les seves millors amigues a la boda de la filla, Rosie (Julie Walters), una dona pràctica i lògica, i Tanya (Christine Baranski), rica i multidivorciada. Les dos son ex miembres de la seva antiga banda, Donna and the Dynamos. Por la seva part, Sophie també ha enviat tres invitaciones molt especials.

Decidida a trobar un pare perquè la porti a l'altar, convida a tres hombres que van visitar la paradisíaca illa fa 20 anys. Durant les següents caòtiques i màgiques 24 hores, resorgiran vells amors en una illa plena de possibilidats.

4 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Em va donar molt bon rollo. Sí que hi ha coses una mica mal fetes, però i què? Pitjors coses hi ha en d'altres películes i no fan riure ni res.
La recomano a tothom!

El veí de dalt ha dit...

Salut. Anant per aquilí i aquillà he anat a petar a ca teua. Un peli per pujar els ànims, oi? Molt caramel.losa, per fans dels ABBA com tu. Però en vaig sortir content. Ja ho dic al blog.

nimue ha dit...

m'encanten els musicals i m'encanta Abba! i no saps com vaig disfrutar amb aquesta pel·li i el bon rotllo que me va donar!!!!

Ara tinc moltes ganes d'anar al teatre a veure què tal. Crec que no em decebrà! :)

Ferran ha dit...

Abba m'agrada molt, a mi també, però en principi no tenia aquesta pel·li a la llista de "per veure". De tota manera, si és una bona opció per "aixecar morals", llavors l'aniré a veure ben aviat!

Salut.