dijous, 23 de març del 2017

INCERTA GLÒRIA


Potser esperàvem una pel·lícula tan rodona com Pa Negre i no és així. Tot i això és una gran producció que demostra que a Catalunya també es pot fer bon cinema, de qualitat, i amb temes que, tot i que locals, són perfectament extrapolables a qualsevol país.

Incerta glòria, d'Agustí Villaronga, no és una pel·lícula sobre la Guerra Civil espanyola, tracta de l’amor i de les baixeses humanes que, ara sí, en un context bèl·lic afloreixen amb més força i contundència.

No puc comparar-la amb el llibre de Joan Sales, perquè no l’he llegit, però com a producte independent, com a film, funciona molt bé: té potència, agilitat, ritme, una posada en escena que, tot i els ajustos pressupostaris està molt aconseguida.

L’únic inconvenient per a mi és el repartiment, és massa desigual. Mentre que la Núria Prims es menja la pantalla i l’Oriol Pla li va bastant al darrera, l’altra parella, Marcel Borràs i Bruna Cusí, es queden curts, plans, no aconsegueixen transmetre emocions, i és una llàstima, sobretot el paper de la Cusí perquè podia haver estat una interpretació brutal i no hi arriba.

Sorprenen i s’agraeixen molt les col·laboracions especials. N’hi ha moltes, però cal destacar sobretot les de Fernando Esteso, Terele Pavez i Juan Diego.

1 comentari:

Pakiba ha dit...

Vui anar a veurela, m'agrada aquet tema

Una abraçada