divendres, 11 de desembre de 2009

Cinema en català


Foto Google

Reflexions entorn a la llei de cinema català:

De debò és tan greu que hi hagi la meitat de pel·lícules en català a la cartellera?
No és molt ridícula la quota del 8%?
S'han d'establir quotes per defensar el que és un dret reconegut a la Constitució?
Què prima més als exhibidors catalans, els diners o la cultura?
El cinema en català ha de ficar-se en un gueto com volen els exhibidors?
De debò perjudicarà al sector que hi hagi pel·lícules en català?
Per què la gent no va a veure cinema català?
Per què la gent no va a veure cinema en català?
No serà, senyors exhibidors, que no se'ns dóna l'oportunitat?
Què passarà si un dia decideixen no doblar mai més cap pel·lícula i totes s'exhibeixen en versió original subtitulada?
No va sent hora que el cinema també estigui normalitzat? (A ningú l'escandalitza que es publiqui un llibre en català i al mateix temps en castellà)
No va sent hora poguem viure en català a Catalunya?
Haurem de fer un referèndum també per això o quan ens toquen la butxaca ens passem el català pel forro?

Jo no vull cinema en català, jo vull cinema en versió original subtitulat al català i vull cinema català ben fet i entretingut.