Phyllida Lloyd dirigeix aquest film sobre la pujada i la caiguda del poder d'aquesta magnatària que va governar la Gran Bretanya amb mà de ferro. El retrat comença amb la Tatcher ja gran i afectada d'una lleugera demència senil que li fa creure que encara està al poder i veure i parlar amb el seu difunt marit. A partir d'aquí, retalls de la seva vida i objectes quotidians la transporten cap a un passat que, a estones va ser espelendorós, a estones cruel i dur.
La pel·lícula aprofundeix més en l'aspecte personal i familiar de la Tatcher, deixa de banda altres aspectes polítics més controvertits (la relació amb Europa...) i amb d'altres passa breument com la relació amb Ronald Reagan. Tot i que el discurs i la postura política d'aquesta Primera Ministra, la primera de GB, queda bastant clar.
A estones, però, el film es fa pesat i avorrit. No obstant, la gran interpretació de la Streep (que li ha valgut el Globus d'Or) compensa totes les mancances de la pel·lícula que, encara que no es coneixi excessivament la trajectòria d'aquesta política o no es confessi gaire amb les seves idees, es deixa veure i gaudir perfectament.
Accedir a la fitxa tècnica de The Iron Lady
La pel·lícula aprofundeix més en l'aspecte personal i familiar de la Tatcher, deixa de banda altres aspectes polítics més controvertits (la relació amb Europa...) i amb d'altres passa breument com la relació amb Ronald Reagan. Tot i que el discurs i la postura política d'aquesta Primera Ministra, la primera de GB, queda bastant clar.
Accedir a la fitxa tècnica de The Iron Lady
1 comentari:
La vaig veure el dijous i la britat es que m'ha agradat molt i el treball de la Meryl es impresionant.
Publica un comentari a l'entrada