dijous, 16 d’abril del 2009

Cineforum Salt: Persona


Rodada el 1966 per Ingmar Bergman, Persona (Manniskoätarna) ha estat considerada una de les pel·lícules maldites i resultava impossible de veure-la en els cercles comercials o en els diferents cicles de la televisió dedicats al director suec.

Bergman va escriure el guió de Persona quan estava convalescent a l’hospital d’una crisi anímica i va voler fer una pel·lícula amb plena llibertat i sense cap coarció de cap mena, la que ell volia, sense rendir comptes a cap mena de censura. El punt de partida del guió era la similitud entre dues dones i per portar-lo en imatges va confiar en la seva actriu habitual, Bibi Andersson i per a l’altre dona, va comptar amb una actriu amb qui no havia treballat mai però que des d’aquest film es va convertir en la seva musa i també companya: Liv Ullman.

Una cèlebre actriu està hospitalitzada després d’haver perdut la veu durant una representació. Mentre la seva metgessa afirma que està bé i sana, ella continua sense parlar. Alma, la infermera encarregada de cuidar-la, intenta establir una relació amb ella i es dedica a parlar-li. Les dues, malalta i infermera, es traslladaran a la casa d’estiueig de la metgessa o l’actriu anirà recuperant lentament la salut però segueix sense parlar. El silenci d’una és contrasta amb la xerrameca de l’altra. Alma acabarà confessant-li els seus sentiments i records més íntims mentre es va creant entre elles una simbiosis cada cop més intensa i inquientant.

Persona la podeu gaudir avui dijous en el Cineforum de Salt que té lloc a la Biblioteca pública a dos quarts de nou del vespre.

Més informació aquí.

3 comentaris:

Belén ha dit...

gràcies per la promo... vindràs?

Funcionario's blog ha dit...

Esta película la descargué vía emule hace nosécuántos años. A mí me parece una auténtica maravilla, la verdad.

Es una pena que no esté más disponible. Por cierto, para los que no la hayan visto, lo de "simbiosis cada vez más intensa e inquietante" quiere decir que se hacen lesbianas.

jajajajajaja

Deric ha dit...

BSARAG, impossible, a aquella hora sóc a Barcelona encara!

PETER, ale! a xafar el final!!!