No seré jo qui faci una crítica exhaustiva de la pel·lícula, hi ha persones que en saben més per fer-ho. Tampoc faré una crítica del cinema d'Almodóvar pel mateix motiu. Però sí que diré el que a mi m'ha semblat aquesta pel·lícula.
Per començar, la sensació que tenia mentre veia Los amantes pasajeros era la de dir "a Pedro se li ha anat l'olla definitivament". I cert, és una astracanada total que recupera algun dels seus tics del primers anys, però una mica descafeïnats, sense la mala llet que gastava, potser coses de l'edat, tot i que sí que té una part de crítica a la corrupció i la política d'aquest país.
Però, com també vaig pensar que s'havia trastocat totalment, també crec que és precisament això el que volia fer, vull dir que ha fet la pel·lícula que li ha donat la gana, tant passada de voltes com ha volgut perquè sap que està per sobre de qualsevol de les segures i innumerables crítiques dolentes que li cauran, ho sap i no li importa, ha fet el que li ha sortit del barret sense importar-li el que pensi la gent i això, s'ha d'aplaudir, i estiguis d'acord o no amb el resultat. D'altres farien el mateix, però posant-li un tuf d'intel·lectualitat insuportable que tothom hauria elogiat. Ell no.
No és una gran pel·lícula: diàlegs i escenes forçades que no acaben de funcionar, ritme lent i irregular, algunes interpretacions que deixen molt que desitjar, recursos desaprofitats... Però a mi m'ha agradat, m'ha fet riure i passar-m'ho bé, sobretot amb alguns dels personatges i actors: immillorable el personatge de Lola Dueñas violant un dormit passatger o una Paz Vega irreconeixible, com la banda sonora amb un "Para Elisa" de Beethoven irreconeixible.
