dimecres, 14 de novembre del 2012

AMOR ES TODO LO QUE NECESITAS (Love is all you need)

 

Amor es todo lo que necesitas, és una comèdia romàntica de la directora danesa Susanne Bier (En un mundo mejor), i protagonitzada per Pierce Brosnan i Trine Dyrholm. S'estrena el 21 de desembre.

Amor es todo lo que necesitas és un còctel fet a base d'amor, dolor i nostàlgia amb personatges ben construits que viuen situacions absurdes plenes d'humor. La pel·lícula segueix dues famílies amb enormes diferències que es reuneixen durant un cap de setmana a Sorrento per un casament, al mig d'un llimonar, on diversos personatges s'enamoren i desenamoren.


De què va?

Phillip, és un elegant empresar que treballa a Copenhague, amb molt interés per les llimones i que mai ha aconseguit oblidar la seva esposa, morta ja fa molts anys. 

Ida, és una dona alegre i optimista que intenta superar un càncer i un marit infidel.

El destí és a punt de fer que aquestes dues ànimes adolorides ensopeguin de front quan es coneixen camí d'Itàlia, on s'han de casar Patrick i Astrid, els seus respectius fills.

dijous, 8 de novembre del 2012

ASSALT A LA CASABLANCA (White House Down)

Ja estan disponibles les primeres imatges de la nova pel·lícula de Roland Emmerich, Assalt a la Casablanca, una "original" proposta protagonitzada per Channing Tatum, Jamie Foxx, James Woods i Maggie Gyllenhaal, que s'estrenarà el 6 de setembre de 2013.

Per cert que Roland Emmerich quan acabi de rodar aquest film, té previst començar la pre-producció de... Independence Day 2!!!



De què va?

El seu "originalíssim" argument és el següent:

El policia del Capitoli, John Cale, l'acaven de rebutjar pel que seria la seva feina ideal: el Servei Secret protegint el President James Sawyer. Com no vol decepcionar la seva filla, la porta a fer un tour per la Casablanca just en el mateix moment que un grup de paramilitars fortament armats assalta l'edifici. Amb el temps esgotant-se i el govern de la nació penjant d'un fil, John Cale, haurà de fer tot el possible per salvar el President, la seva filla i el país.

diumenge, 28 d’octubre del 2012

LO IMPOSIBLE


Seria millor anar a veure aquesta pel·lícula "verge", però com això és gairebé impossible per la publicitat que li han fet i perquè, ja abans d'entrar, ens han explicat la història, has de pensar igual que quan vas a veure una pel·lícula sobre el Titànic: saps el final, però vols que et sorprenguin amb el desenvolupament. I, personalment, crec que ho ha aconseguit. 

Em va captivar el tractament visual i emocional que fa de l'arribada del tsunami i com el director, J.A. Bayona, aconsegueix donar-nos el punt de vista de la gent que està aliena al que els està a punt de succeir. 

Naomi Watts fa una interpretació magnífica
Com espectadors sabem el que vindrà i en el moment que vindrà, però el director en cap moment ens ho anticipa més enllà dels pocs segons que les mateixes víctimes van tenir per veure-ho venir: estem a l'hotel, no veiem la platja ni el mar perquè ens queda darrera dels bungalows, fa un dia esplèndid. De cop s'aixeca un vent estrany i se sent un fort soroll provinent del mar. Què és? No saps, però tens la sensació que en passa alguna cosa, sobretot quan veus el vol nerviós dels ocells. Quan vols adonar-te l'onada sobrepassa els bungalows. Ja no hi ha temps per a res. A partir d'aquí tot es precipita. Aigua. Silenci. Runes. Palmeres. I més aigua. No entens res, només vols sortir a la superfície per tornar a respirar. Quan ho aconsegueixes et veus arrossegat com un tros de runa més. No pots agafar-te en lloc i l'aigua et porta, no saps on. No saps quan s'acabarà. Com lluitar contra el que no entens? Només vols que s'acabi. Com sigui, però que s'acabi.

Espectacular primera part de la pel·lícula. Després, amb moments molt emocionants i d'altres no tants, ja és el drama de la família, que de forma individual, faran l'impossible per saber si els altres són vius i per retrobar-se.

J. A. Bayona
No puc evitar comparar l'enfocament de Bayona, un director català, amb el que li hauria donat un director americà (sense posar noms), i estic convençut que hauria posat l'èmfasi amb la tensió de l'arribada del tsunami, ens l'haurien ensenyat molt abans com una amenaça que caurà sobre els turistes. Cinematogràficament la tensió hauria estat més forta, segur, més manipuladora també, però ens hauria allunyat de l'acció, ens hauria posat en el pla de simple espectador i no com a fet en Bayona, que ens fica dins l'acció com un turista més.


dimecres, 24 d’octubre del 2012

EL LLADRE DE PARAULES (The words)


El lladre de paraules compta amb un repartiment de luxe encapçalat per Bradley Cooper, Jeremy Irons, Zoë Saldana, Dennis Quaid, Olivia Wilde, Nora Arnezeder i Ben Barnes i suposa el debut en la direcció dels guionistes Brian Klugman i Lee Sternthal (Tron: Legacy) i està prevista la seva estrena pel 31 d'octubre.

De què va?

La publicació del primer llibre de Rory Jansen (Bradley Cooper) és un d'aquells èxits que només es donen un cop cada generació. Rory es converteix de la nit al dia en una estrella de les lletres. El jove escriptor, carismàtic, intel·ligent i amb talent, sembla tenir-ho tot: una vida fantàstica, una dona afectuosa, el món als seus peus... i tot gràcies a les seves paraules.

Però, de qui són aquestes paraules? I de quí és la història, en definitiva?

Un avi misteriós (Jeremy Irons) localitza a Rory i s'enfronta a ell afirmant ser el vertader autor de la novel·la. L'home relata els records de la seva joventut a París, després de la Segona Guerra Mundial, que van donar orígen al llibre. Al comprovar que un altre home ha pagat car el tresor que contenen aquelles històries, Rory haurà de fer fornt a qüestions com la creativitat, l'ambició i les eleccions morals que ha fet guiat per aquells interessos.

Escrita a manera d'història dins d'una història, la vida del mateix Rory és una ficció. Derrera d'ella es troba un auntèntic lleó literari, Clay Hammond (Dennis Quaid), que, persuadit per una atractiva estudiant perquè parli del vertader significat de la seva novel·la, no pot sino insinuar les connexions entre la història i el secret del seu passat.

dimarts, 23 d’octubre del 2012

RALF KÖNIG, REI DELS CÒMICS (König des Comics)

Cartell espanyol

Ralf König, Rei dels còmics, és una pel·lícula de Rosa von Praunheim que després de passar pel Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià (Zabaltegi Especiales), el BAFACI (Festival de Buenos Aires) i la Berlinale (Secció Panorama), s'estrenarà en sales el 31 d'octubre. I, a més, gràcies a la col·laboració de l'editorial La Cúpula, es podrà veure una exposició d'alguns dels seus treballs en el vestíbul dels Cinemes Verdi de Madrid i Barcelona.

Ralf König, Rei dels còmics, repassa la vida, pensaments i obra d'un dels més importants i populars dibuixants de còmics europeus. 

L'humor, la ironia i la observació de la realitat, són les seves armes contra els prejudicis fanàtics i intolerants. La vida i els estereotips gais, la sensibilitat masculina, els desitjos i frustracions, les neurosis urbanes, les incursions en l'antiguitat i la influència de la religió en la societat són alguns dels temes que aborda König en els seus treballs.

La pel·lícula és un tribut a aquest artista únic, la vida i l'obra del qual estan estretament lligades a la comunitat gai sorgida a finals dels anys 70. El seu estic còmic i desenfadat, en obres com L'home desitjat, El condó assassí, Lisístrata o Ous d'or, es combina amb un humor tan enginyós com punxant. Els temes i interessos humans de König sempre han anat més enllà de l'homosexualitat per abraçar temes més universals i filosòfics.

Cartell original: veieu la diferència?