LOL

El proper 12 d'abril s'estrena LOL, escrita i dirigida per Lisa Azuelos, una comèdia que tracta del procés de maduració d'una jove i les relacions amb els seus amics i la seva família.

LOL és el remake americà de LOL (Laughing Out Loud), la pel·lícula francesa protagonitzada per Sophie Marceau que també va dirigir i escriure Lisa Azuelos. En aquest cas protagonitzada per Miley Cyrus i Demi Moore, a més de Ashley Greene, Douglas Booth, Adam Sevani, George Finn, Ashley Hinshaw, Lina Esco, Thomas Jane, Jay Hernandez, Marlo Thomas, Austin Nichols, Gina Gershon, Fisher Stevens, Nora Dunn i Tanz Watson.

De què va?

En un món cada cop més connectat per YouTube, iTunes, Twitter i Facebook, Lola i els seus amics s'enfronten a les pressions de l'amistat i els amors de l'institut mentre tensen les relacions amb els seus pares, molts cops sobreprotectors i tecnològicament desorientats. Quan la mare de Lola, Anne, llegeix "accidentalment" el diari de la seva filla adolescent, s'adona que els problemes de comunicació que hi ha entre elles són més grans del que imaginava.

UN AMIGO PARA FRANK (Robot & Frank)

UN AMIC PER A FRANK és una comèdia dirigida per Jake Schreier i que compte amb un repartiment de luxe encapçalat per Frank Langella, Susan Sarandon, James Marsden, Liv Tyler i Peter Sarsgaard.

El film es va presentar en el Festival de Sundance on se'n va endur el premi Alfred P. Sloan. Poc després, al Festival de Sitges, va aconseguir el premi del Gran públic.

De què va?

Frank és un vell i solitari rundinaire que té una gran passió pels llibres. De fet, la seva única amistat és la que manté amb una bibliotecària. La seva vida és tranquil·la i rutinària, però tot canvia quan el seu fill decideix regalar-li un robot que s'encarregarà de tenir cura d'ell. Increiblement el vell començarà a fer-se amic de la màquina i a ensenyar-li algunes de les seves habilitats secretes.

UN AMIC PER A FRANK s'estrenarà el 12 d'abril.

WEEKEND

Aquest divendres 1 de març s'estrena la pel·lícula Weekend, de Andrew Haigh i protagonitzada per Tom Cullen i Chris New, Jonathan Race, Laura Freeman i Jonathan Wright.

La pel·lícula ha rebut gran quantitat de crítiques, en posem una mostra:

"A Haigh només li cal la mirada dels seus actors per extreure esclats de veritat i gran cinema d'aquesta història d'amor de cap de setmana envoltada de ratlles i escorregudes. Amb un dels finals més lacerant i romàntic mai vist, Weekend és la pel·lícula que demostrarà als gais que no tot és veure models copulant i als heteros que el regne dels sentiments és universal." Cinemania.

"Amb la sublim intimitat d'un Ingmar Bergman, l'aparent facilitat i intensitat dels diàlegs de Wajdi Mouaward i la desinhibició d'un Kenneth Anger, em pregunto d'on ha sortit aquesta joia (...) Una pel·lícula tan intel·ligent com sabia o intensa com tendre". Cine Invisible - Fotogramas.

"És la pel·lícula del moment al Regne Unit on ha aconseguit la millor marca del cap de setmana en taquilla i ho porta essent durant un parell de mesos a Estats Units on és, en definitiva, la pel·lícula del 2011. 7 premis, crítiques entusiastes al The New York Times, The New Yorker, Los Angeles Times, The Guardian... Weekend és la segona pel·lícula de Andrew Haigh, la barreja perfecte entre "Abans del capvespre" i "Happy together", el film de temàtica homosexual més important de la darrera dècada." Filmin

"... gai o hetero, si vostè no es veu retratat en aquesta pel·lícula, és que no ha viscut". David Edelstein. New York Magazine.

UN ASUNTO REAL

L'1 de març s'estrena la pel·lícula UN ASUNTO REAL, del director danès Nikolaj Arcel (L'illa de les ànimes perdudes), que es presenta als Òscar avalada per l'Ós de plata al millor guió i a la millor intepretació masculina per Mikkel Boe Folsgaard en el seu debut a la gran pantalla com l'embogit rei de Dinamarca, Christian VII.

Basada en fets reals, la pel·lícula és un drama d'època que conta l'apassionant vida d'uns valents idealistes que ho arrisquen tot per l'alliberació del poble, i sobre tot l'emocionant i prohibit affair amorós entre la reina Carolina Matilde i l'idealista Johann Friedrich Struensee, el major reformista de la història danesa que va canviar tota una nació.

LA EXTRAÑA VIDA DE TIMOTHY GREEN (The Odd Life of Timothy Green)

LA EXTRAÑA VIDA DE TIMOTHY GREEN és la nova pel·lícula de Peter Hedges (¿A quién ama Gilbert Grape?), una història màgica sobre una parella feliçment casada, Cindy i Jim Green (Jennifer Garner i Joel Edgerton) que no veuen l'hora de formar una família i viuen somiant com seria el seu fill.

Una nit de tempesta apareix ple de fang, el petit Timothy (CJ Adams), en el jardí dels Green i s'acosta a la porta d'entrada de la casa familiar. Els Green i tot el poble d'Stanleyville descobreixen que a vegades el més inesperat pot brindar algun dels millors regals de la vida.

LA EXTRAÑA VIDA DE TIMOTHY GREEN s'estrena demà divendres 22 de febrer.

THE HOST (L'hoste)

El proper dilluns 4 de març, l'escriptora Stephenie Meyer (Crepúsculo, The Host), estarà a Madrid presentant The Host, la nova pel·lícula basada en un best-seller seu, que ella mateixa produeix i que s'estrenarà el 22 de març.

The Host és una història sobre la supervivència de l'amor i de l'esperit humà en temps de guerra i que està protagonitzada per Saoirse Ronan (nominada a un Òscar per Expiació), Diane Kruger, Max Irons, Jake Abel i William Hurt.

El director, Andrew Niccol, és el responsable de pel·lícules com Gattaca o In time.

De què va?

El nostre món ha estat envaït per un enemic desconegut. Els humans s'han convertit en hostes dels invasors que s'han apoderat de les seves ments mantenint el cos intacte. Gairebé tota la humanitat ha caigut sota aquesta invasió. Quan Melanie, una dels pocs humans "salvatges" que queden, és capturada, està convençuda que ha arribat la seva fi. Wanderer, l'ànima invasora assignada al cos de Melanie, ja està avisada de les dificultats que implica viure dins d'un ésser humà: les emocions, les sensacions, els records...

Però hi ha una cosa amb el que Wanderer no comptava: l'antiga inquilina del seu cos es nega a cedir-li el control de la seva ment. Quan unes forces externes obliguen a Wanderer i a Melanie a aliar-se, tots dos emprenen una incerta i perillosa recerca de l'home al que estimen.

 

JOSH DUHAMEL

Josh Duhamel va néixer a Minot, Dakota del Nord el 14 de novembre de 1972, fill d'una professora d'educació física i d'un comerciant. Els seus pares es van divorciar que ell encara era petit i va créixer amb la seva mare i les seves tres germanes, més petites. A la Minot State University, on va estudiar per dentista, va jugar com a quarterback de l'equip de futbol americà. Va deixar els estudis quan li faltava poc per llicenciar-se.

El seu debut en el món de l'espectacle va tenir lloc a la televisió l'any 1999 a la sèrie All My Children (Todos mis hijos), on s'hi va estar fins l'any 2002. Després vindria la sèrie Las Vegas (2003-2008) on ja va ser el protagonista i Crossing Jordan (2004-2007).

En cinema, la seva primera pel·lícula va ser l'any 2004, The Picture of Dorian Gray, on feia de Dorian. Aquell mateix any també va participar a Win a Date with Tad Hamilton! (El chico de tu vida), de Robert Luketic. Després vindrien Turistas (2006) i el gran èxit de les 3 pel·lícules de la saga Transformers (2007, 2009, 2011).

Aquest 2013 l'hem pogut veure en dues produccions de caire totalment diferent: Movie 43 i Safe Heaven (Un lugar donde refugiarse) de Lasse Hallström. 

Properament també estrenarà Scenic Route, de Kevin Goetz i Michael Goetz, i en fase de post-producció, la pel·lícula You're not You, de George C. Wolfe.

IMPROPELIS

IMPROPELIS és un espectacle de teatre improvisat que tindrà lloc en els cinemes Filmax Granvia de Barcelona a partir del proper 15 de març i tindrà lloc cada divendres a partir de les 22 hores en aquestes sales de l'Hospitalet de Llobregat. L'entrada és a 9 € anticipada i 12 € a taquilla.

El cinemes Filmax Granvia aposten pel teatre com a format per a diversificar la seva oferta d'oci.

IMPROPELIS és teatre d'humor improvisat dedicat al cinema on l'espectador es converteix en part fonamental de l'espectacle en ser qui escull el gènere que vol veure, aporta frases, afegeix dificultats d'escenificació i fint i tot participa en cadascuna de les pel·lícules improvisades. Tot això amb la finalitat que els espectadors gaudeixin durant 75 minuts d'un espectacle d'humor únic, diferent i on la diversió està garantida. 

L'espectacle està dissenyat per la companyia teatral IMPROSCRITOS i els seus membres són Emilio Bujedo, David Garcia, Toni Medina, Azahara Murillo, Manu Pradas i Sandreta Roles. Entre els múltiples espectacles que han portat a terme destaca l'obra "A la cua de l'INEM" que va estar un any i mig en la cartellera teatral barcelonina.

Manu Pradas, el líder del grup, és guionista i actor. Ha treballat a les ordres de Berto Romero i Andreu Buenafuente en "El programa de Berto" i en "Buenafuente".

AN EPISODE IN THE LIFE OF AN IRON PICKER (EPIZODA U ZIVOTU BERACA ZELJEZA)

GOLEM ha adquirit els drets per distribuir al nostre país la pel·lícula AN EPISODE IN THE LIFE OF AN IRON PICKER (EPIZODA U ZIVOTU BERACA ZELJEZA) del director serbi Danis Tanovic i que va guanyar l'Ós de Plata - Gran Premi del Jurat i l'Ós de Plata al millor actor pel seu protagonista, Nazif Music.

Danis Tanovic, que és l'autor també de la premiada En Tierra de nadie, narra els esforços d'un gitano per aconseguir que un hospital admeti gratuïtament la seva esposa malalta i posteriorment, obtenir els diners necessaris per operar-la. Tanovic retrata la duresa de la vida dels seus protagonistes. El fet que l'actor principal, no professional, Nazif Music, expliqui un episodi de la seva vida, contribueix al realisme de la pel·lícula.

Una família gitana viu allunyada dels centres urbans de Bòsnia-Herzegovina. Nasif, el pare, es guanya la vida desmuntant cotxes vells i venent les peces. Senada, la mare embarassada, s'ocupa de la casa, cuina i cuida les seves dues filles petites. Un dia sent un fort dolor a l'abdomen. En l'hospital li comuniquen que el nen que porta és mort. Han d'operar-la immediatament per evitar la septicèmia. Però Senada no té assegurança mèdica. El preu de l'operació supera les seves possibilitats econòmiques i el director de l'hospital nega el tractament. Comença una carrera contrarrellotge mentre augmenta la desesperació de Senada.

UN LUGAR DONDE REFUGIARSE (Safe Heaven)

El 19 d'abril s'estrenarà Un lugar donde refugiarse (Safe Heaven), el nou thriller romàntic de Lasse Hallström protagonitzat per Josh Duhamel, Julianne Hough, Cobie Smulders, David Lyons, Noah Lomax i Mimi Kirkland. La pel·lícula està basada en la novel·la de Nicholas Sparks, autor de El diario de Noa.

Katie Feldman arriba a Southport, una petita localitat costanera de Carolina del Nord, amb la intenció de refer la seva vida d'una manera tranquil·la. Lloga una vella cabana i aconsegueix una feina com cambrera en el cafè local i compta amb l'esperança de passar desaparcebuda. Però a pesar del impenetrable mur emocional que ha creat per protegir-se, se sent atreta per la estimació i la consideració d'aquesta petita i unida comunitat, especialment pel amo del supermercat, Alex i els seus dos fills petits.

Katie comença a confiar de nou en la gent. Alex i els seus fills li ensenyen a viure de nou les alegries de l'amor. Però les coses no són tan senzilles com semblen i la felicitat es veu amenaçada pels terribles secrets que la segueixen atormentant. Quan un misterios estrany arriba a la ciutat preguntant per la Katie, corre el perill de quedar atrapada pel seu passat. Tot i que els seus instints li diuen que surti corrents, Katie decideix fer tot el necessari per protegir la seva nova vida, descobrint així el significat del sacrifici i del compromés, en una història apassionant i plena de suspens sobre l'esperança, la supervivència i el poder de l'amor.

MONSTERS UNIVERSITY

Des que era un petit monstre i abans d'entrar a la universitat, Mike Wazowski ja somiava en convertir-se en Espantador i ell sabia, millor que ningú, que els millors espantadors surten de Monsters University (MU). Però durant el primer semestre en la MU, els plans de Mike se'n van a l'aigua al creuar-se amb el popular James P. Sullivan, "Sulley", un Espantador nat. Per culpa del seu desenfrenat esperit competitiu, tots dos són expulsats del prestigiós Programa d'Esglais de la Universitat. I per empitjorar les coses, es veuran obligats a treballar junts amb una estranya colla de monstres inadaptats... si es que volen esmenar la seva situació.

Monsters University, de Disney Pixar, és una pel·lícula divertida. Dirigida per Dan Scanlon (Cars), produïda per Kori Rae (Up) i amb música de Randy Newman (Monstruos, S.A.).

La pel·lícula s'estrena el 21 de juny en 3D.

KON-TIKI

KON-TIKI és la pel·lícula candidata als Oscar en la categoria de Millor Pel·lícula de parla no anglesa en representació de Noruega i que ha estat un fenòmen al seu país on l'ha vist una cinquena part de la seva població (té 5 milions d'habitants i l'han vist 1).

Dirigida per Joachim Roenning i Espen Sandberg, ens situa a l'any 1947 quan mig món es va sorprendre per l'entusiasme del jove antropòleg i aventurer norueg, Thor Heyerdahl, en començar una expedició de 8.000 km per l'oceà Pacífic a bord de la balsa Kon-Tiki.

Les seves investigacions durant anys a les illes Marqueses, li van fer arribar a la conclusió que la Polinèsia havia estat colonitzada per habitants d'Amèrica del Sud. Contra totes les opinions dels experts, Thor va decidir probar la seva teoria fent ell mateix el llegendari viatge.

Després de reproduir el disseny de la balsa original, Thor i cinc amics van iniciar el viatge des de Perú. Van haver de sobreviure tempestes, taurons i tots els perills inimaginables que l'oceà els tenia reservats.

Thor Heyerdahl va rodar un documental de la seva gesta que va guanyar l'Oscar l'any 1952.

Kon-Tiki té prevista l'estrena el juny de 2013.

UN AMOR ENTRE DOS MUNDOS (Upside Dow)

El proper 5 d'abril arribarà a les pantalles, Un amor entre dos mundos, una història d'amor plena d'aventures protagonitzada per Kirsten Dunst i Jim Sturgess, i dirigida per Juan Solanas.

També arribarà en 3D.

De què va?

Adam és un noi aparentment normal en un univers extraordinari. Viu humilment intentant guanyar-se la vida, però el seu esperit romàntic s'aferra a la memòria d'una dona d'un altre món que va estimar en un altre temps, una noia d'un món amb la seva pròpia gravetat, directament a sobre, però fora del seu abast... una noia que es diu Eden. El seu amor de la infància es converteix en un amor impossible. Però quan veu Eden ja adulta a la televisió després de molts anys sense saber d'ella, res s'interposarà en el seu camí per aconseguir-la. Ni tan sols la llei o la ciència.

¿QUIÉN MATÓ A BAMBI?

Els protagonistes

Dilluns 4 de febrer, va començar el rodatge de la nova pel·lícula de Santi Amodeo (Astronautas), ¿Quién mató a Bambi?, que té l'estrena prevista per la tardor de 2013.

És una comèdia esbojarrada i molt divertida que es rodarà al llarg de 7 setmanes a Sevilla, i està protagonitzada per Quim Guitérrez, Ernesto Alterio, Julián Villagrán, Enrico Vecchi, Clara Lago, Úrsula Corberó i Carmina Barrios.

És la història de dos joves amics que han de trobar la manera que el President de la companyia on treballen, i sogre d'un d'ells, torni sa i estalvi a casa, ja que per estranyes circumstàncies es troba tancat semidespullat en la maletera del seu cotxe. Paral·lelament, un empresari molt endeutat i el seu soci intenten un segrest exprés, encara que per una sèrie de desafortunades coincidències acaben segrestant el seu pare per equivocació. A partir d'aquí els problemes no fan més que augmentar.

DANSE LA DANSE

Danse la danse és la pel·lícula documental dirigida per Alain Deymier sobre el ballarí i coreògraf espanyol, Nacho Duato.

Duato, ballarí, coreògraf i director artístic, està considerat com una de les figures de major relevància internacional en el món de la dansa contemporània. Format a la Rambert School de Londres, en la Mudra School de Brussel·les i en l'American Dance Centre de Nova York, va iniciar la seva carrera professional el 1980 en el prestigios ballet Cullberg Ballet d'Estocolm.

De 1990 fins l'any 2010, va ser el director artístic del Ballet del Teatre Líric Nacional d'Espanya, avui Companyia Nacional de Dansa. Des del 2011 viu a Sant Petersburg on dirigeix el ballet del Teatre Mijáilovski.

Nacho Duato

L'acció del documental se situa l'any 2012 al Teatre Bolshoi de Moscou. Nacho Duato s'acomiada de la Companyia Nacional de Dansa després de 20 anys en la direcció artística. La funció del Bolshoi serà la darrera amb la Companyia.

Entre bastidors assistirem als preparatius i assajos mentre disfrutem, de forma privilegiada, d'algunes de les coreografies més importants de Duato.

Una actuació que marcarà la fi d'un cicle, però l'inici d'una nova vida.

EL LADO BUENO DE LAS COSAS

El lado bueno de las cosas es ven com una comèdia dramàtica, però jo crec que de comèdia té poc i de drama molt. És cert que algunes de les situacions que passen als protagonistes poden semblar simpatiques o divertides en un principi, però si mires més enllà, allà on rau el problema que té el seu protagonista, un noi bipolar amb problemes amb la justícia, ja no et sembla tan divertit i et fa patir.

Un noi amb transtorn bipolar és reclos en un psiquiàtric per haver fet una pallissa a l'amant de la seva esposa. Després de 8 mesos surt amb la condicional i torna a casa dels seus pares per descobrir que la seva dona ha marxat i li ha posat un ordre d'allunyament. A partir d'aquell moment la lluita d'aquest noi és per demostrar a la seva dona, a la seva família (amb una magistral interpretació de Robert de Niro com el seu pare), que tampoc és que estigui massa bé, i a tothom, que s'ha curat, que pot controlar els brots psicòtics i que pot fer una vida normal, buscant sempre el Costat bo de les coses, fins i tot de les més dolentes. Per aconseguir-ho, tindrà l'ajuda d'una noia, la cunyada del seu millor amic, que també ha passat per una época dolenta de la seva vida després de la mort del seu marit en que va tenir la necessitat d'anar-se'n al llit amb tothom que hi passava per davant.

Són dos persones desesperades que intenten ajudar-se mútuament per, junts, superar tots els inconvenients que la seva malaltia mental els pugui imposar i, també, per demostrar a tothom que són persones capaces, coherents i responsables.

És una pel·lícula amb bons diàlegs i situacions, dramàtica en el fons, però que tot i els problemes dels seus protagonistes, (que són els malalts "oficials") i que estan envoltats d'una sèrie de familiars i amics que, sense estar diagnosticats, estan segurament més malalts que ells, destil·la optimisme i s'enllaça com una espiral cap a un final que sempre mira "El costat bo de les coses".

PREMIS GAUDÍ DE CINEMA CATALÀ (CATALÀ?)

L'Acadèmia de Cinema Català va lliurar ahir al vespre els V Premis Gaudí en els quals la gran guanyadora i acaparadora de premis va ser Lo Imposible, amb 6 premis, seguida de Blancaneu, (que, per cert, fins ahir sempre havia estat Blancanieves ¿?) amb 4 i de Una pistola en cada mano, també amb 4.

Les altres pel·lícules amb premi han estat: Els nens salvatges i El bosc, amb el premi al millor actor i actriu respectivament. The Pelayos, amb el millor director. Les aventures de Tadeu Jones, millor pel·lícula d'animació i millors efectes digitals. 

Les perdedores de la nit, però, han estat Fènix 11·23 i Rec 3, que tenien 7 i 6 nominacions i han marxat sense cap premi. 

El més curiós de tot és que d'aquestes 9 pel·lícules, tot i que siguin de producció catalana, només 3 eren amb versió original catalana. 

Era la festa del Cinema Català. De debó? És cinema català? Es pot considerar una pel·lícula com catalana quan està parlada en una altra llengua?

Els premis:

Millor pel·lícula en llengua catalana: 'Blancaneu', de Pablo Berger
Millor pel·lícula en llengua no catalana: 'Una pistola en cada mano', de Cesc Gay
Millor pel·lícula europea: 'Lo imposible', de J. A. Bayona
Millor director: Juan Antonio Bayona, per 'Lo imposible'
Millor guió: Tomàs Aragay i Cesc Gay, per 'Una pistola en cada mano'
Millor protagonista femenina: Maria Molins, per 'El bosc'
Millor protagonista: Àlex Monner, per 'Els nens salvatges'
Millor actor secundari: Eduard Fernández, per 'Una pistola en cada mano'
Millor actriu secundària: Candela Peña, per 'Una pistola en cada mano'
Millor pel·lícula d'animació: 'Les aventures de Tadeu Jones', d'Enrique Gato
Millor pel·lícula documental: 'Jordi Dauder, la revolució pendent', d'Antoni Verdaguer
Millor pel·lícula per a televisió: 'Tornarem', de Felip Solé
Millor curtmetratge: 'Luisa no está en casa', de Celia Rico
Millor Direcció artística: Alain Bainée, per 'Blancaneu'
Millor direcció de producció: Eduard Vallès, per 'The Pelayos'
Millor muntatge: Elena Ruiz i Bernat Vilaplana, per 'Lo imposible'
Millor música original: Alfonso Vilallonga, per 'Blancaneu'
Millor fotografia: Óscar Faura, per 'Lo imposible'
Millor vestuari: Paco Delgado, per 'Blancaneu'
Millor so: Oriol Tarragó i Marc Orts, per 'Lo imposible'
Millors efectes especials: J.M. Aragonés, per 'Les aventures de Tadeu Jones'
Millor maquillatge i perruqueria: David Martí i Montse Ribé, per 'Lo imposible'