divendres, 23 d’octubre de 2009

Classificada X



Quan sentim això de la classificació X ens ve de seguida el cinema pornogràfic i aquelles misterioses i cutre-sales de cinema que hi havia abans de la popularització del vídeo i d'internet.

A Espanya no existeix una classificació clara i recurrent com als Estats Units, excepte per les pel·lícules X, ja que no es poden estrenar en els circuits comercials habituals. Doncs bé, des de temps de Franco i de la transició, que hi havia la classificació S, a cap pel·lícula que no fos pornogràfica (que jo sàpiga) se li havia donat la classificació X excepte aquest 2009:

La pel·lícula Saw VI, és a dir, la sisena part de la saga Saw, distribuida per Walt Disney, ha estat classificada X! ¿? Amb la qual cosa no es pot estrenar en els cinemes comercials.

Jo no sóc seguidor d'aquesta saga, n'he vist la primera i la segona o tercera, no recordo, totes em semblen iguals, i no pensava veure aquesta però em sorprèn, i molt, que li donin aquesta classificació aquí i als USA, que són molt més conservadors, tingui la classificació R (per majors d'edat i menors acompanyats), si tenim en compte que no hi ha escenes de sexe explícit i la violència que conté no és ni més ni menys que la que ja s'ha vist en els anteriors 5 lliuraments.

Avui Buena Vista International (la productora de la Disney per a adults) ha passat un comunicat dient que ha recorregut la classificació i suspèn l'estrena de la pel·lícula, que havia de tenir lloc avui, fins la seva resolució.

Tot plegat és sorprenent i publicitat gratuïta per una cinta que només interessaria als fans de la sèrie.

diumenge, 18 d’octubre de 2009

Moon



Sam Rockwell interpreta l’únic personatge d’aquesta estranaya i sorprenent pel·lícula amb moltes referències cinematogràfiques, sobretot a 2001, una odisea de l'espai.



El director Duncan Jones (el fill de David Bowie), amb un pressupost de baix i un càsting només d'un home, ofereix 97 minuts de una meditació sobre ètica de l'era espacial, la presència de clons, l'aïllament i les típiques corporacions espacials sense cap escrúpul...

Durant tres anys, l'astronauta miner de la Lluna, Sam Bell ha viscut i treballat sol dins una petita base espacial antisèptica. Les seves úniques comoditats són una mica d'esport, els missatges gravats de la seva dona, i un robot encarregat únicament del seu benestar nomenat Gertty (amb la veu original de Kevin Spacey) que té la cara d'Smile.

Però quan està a punt d'acabar els 3 anys de contracte, passa un fet inesperat: de cop i volta apareix a la base una persona que sembla misteriosament una versió millorada d'ell mateix. Què està passant? S'ha tornat paranoic o algú intenta que es torni boig?



Moon és una pel·lícula atípica de ciència-ficció, és un drama i un exercici de reflexió entorn a nosaltres mateixos, l'afany de superació i a falta d'escrúpuls de les empreses que només pensen a fer diners a costa de gent anónima.

És un film que, per estones, costa de passar i es pot fer lent quan la visiones, però és d'aquelles pel·lícules que es disfruta molt més quan ja fa hores o, fins i tot, dies que l'has vist i reflexiones sobre ella i t'adones que els premis guanyats són merescuts.